Per als més joves, algunes de les cançons van ser un descobriment. Per al públic de més edat, un autèntic viatge en el temps, que els va transportar fins als anys 90 i principi dels 2000. Aquest divendres a la nit, Els Pets van donar el tret de sortida a la seva gira 20/20 a Manresa, en el marc del Festival Vibra, davant de 750 persones que van omplir el recinte del Palau Firal. Els de Constantí van convertir l'espai en una autèntica festa i van aconseguir que, durant dues hores, la pandèmia quedés en un segon pla i la nova normalitat s'assemblés, almenys per una estona, a l'antiga.
Amb la vocació de mostrar la seva essència, la banda va recuperar una vintena de hits que els han acompanyat en els seus 35 anys de trajectòria damunt dels escenaris, des dels més recents fins als més antics. Temes com Vespre, S'ha acabat, Hospital del mar, Núria, No t'enyoro i Bon dia van tornar a sonar en directe davant d'un públic entregat que, malgrat les mascaretes, no va deixar de ballar i corejar les lletres d'autèntics himnes del pop català que han transcendit generacions. Un fet que es podia comprovar clarament entre els assistents, amb gent de totes les edats.
Una declaració d'amor
Ja des del principi, la banda va declarar el seu amor a la ciutat de Manresa. «En una entrevista a Regió7 ens van preguntar per què comencem la gira a Manresa. En el primer concert, les coses no estan engreixades del tot, i necessites un públic que sigui còmplice, que t'estimi», va explicar Lluís Gavaldà, que també va fer referència a les dues cancel·lacions que han tingut abans de poder actuar, finalment, aquest divendres. «Ha costat, però som aquí!».
«Aquest és un concert cronològic, però al revés», va explicar el cantant, fent un símil amb la pel·lícula de Benjamin Button. Al principi va dominar la nostàlgia i la maduresa del pop quotidià del conjunt, amb temes dels seus treballs més recents -com Blue Tack i La vida és molt avorrida sense el teu cos- amb reflexions sobre el pas del temps i les relacions humanes.
A mesura que avançava la nit, Els Pets van anar tirant enrere, passant per Fràgil (2010), Com anar al cel i tornar (2007) i Agost (2004), una cançó «sobre el desig de l'estiu etern». El punt d'inflexió va arribar amb Soroll, que va fer aixecar per primera vegada el públic de la cadira, seguida de Pau, també molt celebrada. A partir d'aquest moment, el canvi de registre va fer que l'ambient festiu s'apoderés del Palau Firal, amb el públic dret.
La banda de Constantí també va voler aprofitar el tema Por per transmetre un missatge a favor de viure la vida i no deixar-se emportar pels neguits, malgrat la situació d'incertesa provocada per la covid-19. «El virus més fotut és el virus de la por», van assegurar.
A la recta final, Gavaldà va avisar que arribava «la 'part vintage' del concert» («l'època pre-Bon dia»), dedicada als fans més fidels. En aquest moment, Els Pets van rejovenir-se gairebé 30 anys, fent sonar cançons de discos com Canta i balla! (1991) que feia molt temps que no interpretaven en directe. Núria, Pantalons curts i els genolls pelats, Segon plat, Està plovent, S'ha acabat i Tarragona m'esborrona van fer les delícies dels seguidors que els han acompanyat des dels inicis. Abans del bis, la nit es va tancar amb el públic cantant Vespre a l'uníson.
Crítiques a la monarquia
Però encara hi havia temps per a més. Davant dels nombrosos aplaudiments, Els Pets van tornar a sortir a l'escenari per recuperar No t'enyoro, que van interpretar només Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres («Power trio, és a dir, els tres iaios sols»). Les crítiques a la monarquia espanyola, especialment en el moment actual, van precedir el tema Jo vull ser rei, que van dedicar a la «República catalana». I, per acabar, no podia faltar Bon dia, un dels hits que més ha marcat la trajectòria de la banda de Constantí.
