El confinament per la pandèmia suma, majoritàriament, conseqüències desastroses. Però també, alguna de bona. Com el projecte Cases d'Oliba, una idea nascuda durant els mesos d'aturada i engegada pel Bisbat de Vic per promocionar el turisme patrimonial de la diòcesi de manera conjunta a través de l'empremta del bisbe i abat Oliba (971-1046). Sota un mateix «paraigüa», en paraules de Dani Font, coordinador del projecte: es tracta de vendre el producte -conjunts arquitectònics amb arrels mil·lenàries i una agenda d'activitats culturals i turístiques- a través de tres tipus d'entrades per aconseguir que la marca Oliba permeti redescobrir el valuós patrimoni d'un territori, la Catalunya central.

Les Cases d'Oliba es van presentar ahir a l'Espai Oliba de la Seu de Manresa, inaugurat el passat 15 de juliol, per commemorar els mil anys de la represa de la Seu. El rector, mossèn Joan Hakolimana, remarcava la figura del bisbe i abat i com «les cases» permetran visualitzar «el seu segell». L'anomenat sota claustre romànic, on hi ha les arcades més antigues del temple, del segle XI, no era visitable fins ara, que ha entrat a formar part del recorregut habitual de les visites per explicar els orígens de la Seu i de la mateixa ciutat de Manresa. Un atractiu més, també, per al projecte de les Cases d'Oliva que inicialment formen Sant Joan de les Abadesses, el monestir de Santa Maria de Ripoll, la catedral de Sant Pere de Vic, el Museu Episcopal de Vic, el monestir de Sant Pere de Casserres, el monestir de Santa Maria de l'Estany i la basílica de la Seu de Manresa. La iniciativa del Bisbat ofereix entrades conjuntes (vegeu La Clau) per visitar aquests espais que, fins ara, cada temple gestionava de manera indivual. Vehiculades al projecte -però de moment sense entrada conjunta-, també se sumen les esglésies de Sant Pere de Camprodon, Santa Maria de Camprodon, Santa Maria de Lluçà, Sant Boi de Lluçanès, Sant Andreu d'Oristà i Santa Maria d'Igualada.

Les Cases d'Oliba complementen, com remarcava ahir mossèn Josep Maria Riba, delegat episcopal del Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, el Camí Oliva, una ruta d'art romànic que uneix la comarques del Bages, Moianès, Osona i Ripollès i el vertebra. «Hi faltaven les Cases [les esglésies], aquests espais de recolliment, gaudi, repòs, espiritualitat». En el context actual, Riba confiava que aquesta aposta pel turisme de proximitat beneficiï la proposta. I permeti redescobrir un patriomini que, com recalcava el delegat del Departament de Cultura a la Catalunya Central, Lluís Serarols, «el tenim a prop i sovint és el gran desconegut». Serarols va suggerir, també, una nova direcció per créixer en aquesta «unificació d'esforços»: el Bisbat de Solsona.