Amb la sala 12 plena dues vegades -mantenint les distàncies dictades per la pandèmia-, els espectadors que ahir havien aconseguit entrada a Multicinemes Bages Centre van seure a les butaques per fer un viatge al passat, a les dècades dels seixanta i setanta d'una Manresa que transformava la seva trama urbana i rebia, el 1966, la visita del dictador Francisco Franco. Ho van fer a través de quatre curts inèdits, propietat de l'Arxiu Comarcal del Bages i procedents del Fons Ramon Soldevila Tomasa, qui va ser alcalde de la ciutat entre el 1964 i el 1975. Un món que recordem en blanc i negre però que ahir es visualitzava en color i en pantalla gran. Un món d'homes amb vestit, corbata i cigarreta als llavis; d'autoritats i tricornis; d'obrers i operaris, de nens amb pantalons curts i de badocs al costat d'unes obres en una Manresa esventrada. Unes imatges sense so i amb un silenci només trencat pels comentaris del públic. De sorpresa, de record, de curiositat i per posar noms als personatges. Tots ells, ben reals.

Els films els va redescobrir l'Associació Memòria i Història de Manresa i, fins ahir, només se sabia que un d'ells, el més llarg, el que mostra els treballs de les grans obres públiques, rodat el 1970, era del cineasta Joan Guitart Clapera, protagonista del darrer web de memoria.cat. Guitart no va poder assistir-hi, però al final de la projecció l'entitat el va homenatjar amb un emotiu vídeo que el mostrava en diferents moments de la seva trajectòria, sempre amb una càmera a les mans i una mirada precisa. Un càlid aplaudiment dels assistents se sumava al merescut reconeixement del cineasta.

Just abans de la projecció dels quatre curts inèdits, i en la presentació, Joaquim Aloy, president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, desvelava el nom de l'autor que va rodar la visita de Franco a Manresa: Antoni Oriol Torra, un curt gravat des del Pont de Ferro i des del balcó de casa seva, al carrer del Born. Els noms dels autors dels altres dos curts, que mostren el comiat de l'últim tren del baixador del carrer d'Àngel Guimerà i les obres de reforma del pont de l'Estació, encara, va subratllar Aloy, «resten en l'anonimat». I no va dubtar a demanar la complicitat dels espectadors per si després de veure els films «algú pot aportar-hi cap pista». Fer de detectius del passat és una de les moltes tasques que exerceixen els membres de l'entitat.

A banda d'agrair als fills de Ramon Soldevila la donació a l'arxiu «d'aquesta meravella», que permet veure per primer cop curtmetratges de fets rellevants de la història de la ciutat, Aloy va subratllar la necessitat de dipositar als arxius material fílmic, fotogràfic, documental que guarden les famílies de vegades sense saber què fer-ne com a manera de preservar la memòria «per a les generacions futures». Entre els assistents a la projecció, un dels fills de l'alcalde Soldevila, Ramon Soldevila (Manresa, 1950), que ahir, també per primer cop, veia en imatges el material que la família va llegar a l'arxiu el 2016. Un material que, va explica Olga Payan, membre de l'entitat, estava rodat en 8 mil·límetres i es va enviar per a la seva digitalització -finançada per l'arxiu- a la Filmoteca de Catalunya, on es troba diposat actualment per a la seva conservació. «No estan restaurats; vam mantenir les característiques originals per la seva força documental».

Per situar els espectadors, Aloy i Payan van contextualitzar cada curt just abans de la seva projecció. I per a tothom qui ahir no va poder assistir-hi, memoria.cat els penjarà properament a la seva web.