a Marxa de Sant Ignasi és una obra anònima i popular que ha esdevingut com a pròpia de Manresa. Des de fa anys, la Capella de Música de la Seu la interpreta al final de la missa solemne de la celebració del dia 31 de juliol, al santuari de la Santa Cova, en la festivitat de Sant Ignasi de Loiola.

La interpretació, en català, segueix l'harmonització que va fer el compositor i pedagog José M. Beobide de Goiburu (1882-1967), per a cor i orgue, en Mi bemoll major, que s'estrenà en l'avinentesa del IV Centenari dels Exercicis Espirituals, l'any 1948; i forma part del CD Música Religiosa! dins la col·lecció Músiques de Manresa (volum 4), dirigit pel llavors director de la Capella, Marc Marcet, i a l'orgue Jordi Franch (2003).

La traducció en català, que es feu en l'estil literari d'aquell moment, constata la personalitat del sant: «Fundador sou Ignasi i General de la Legió reial de Jesús capità i diví cabdill / Vostre pit no tem al món ni a tot l'infern; ¡Oh valor! I ses brètoles forces desfeu amb les màximes del Déu d'amor a la guerra cridant al món enter 'Guerra, guerra a Llucifer, a Llucifer'. I al oir aquest crit contra Belial, Llucifer ple de verí, salta foll contra l'estol immortal i enarbora sos penons per a lluitar a sang i a foc. La perfídia i la ràbia s'acoblen pel mal; per la Legió del Biscaí santa virtut, fe celestial: I càrregues hòrrides d'armes diabòliques i trompes bèl·liques omplen les cèliques voltes olímpiques de brau soroll marcial. Bell senyal que el cel ja capola la serp fatal. ¡Llaor al General! ¡Al General!».

També es troben altres versions manuscrites, a Manresa, entre elles la de Luis Cabanes per a piano i dues veus (1884) i de José Tomás per a piano; i d'impreses com les de Luis Urteaga per a piano i una veu; de Felix Zabala per a orgue; i d'Alberto Betancourt per a piano i una veu, amb indicacions per a guitarra. Cal destacar la versió per a banda de Damià Rius i Vilella (1904-1983), director de l'Agrupació Municipal de Música de Manresa (1946-1970), que va adaptar-la als instruments que formaven l'esplèndida banda manresana.

L'origen d'aquesta marxa és incert. Després de diferents recerques, segons el jesuïta José Ignacio Arana (1838-1896), la música de la marxa s'utilitzava des del segle XVIII i el text des del segle XIX; el musicòleg caputxí José Antonio de Donostia (1886-1956) indica que la melodia és molt similar a la Marcha de la Marina francesa, segons un manuscrit de la Biblioteca Nacional de París; i molt semblant a la Marcha de la Marina del Rey de Francia, copia manuscrita per a violí, de Francisco Antonio Cascos Arango (Oviedo, 1767), totes dues sense text; el músic jesuïta Felix Zabala (1922-2013) també concreta que era popular abans del 1824, i que s'interpretava en funcions religioses i folklòriques basques.

En la commemoració del V Centenari del Naixement de Sant Ignasi i els 450 anys de la Fundació de la Companyia, que també vam celebrar a Manresa, la Comissió Loiola 1991 va editar un disc de músiques relacionades amb sant Ignasi on també s'incloïa la Marxa de Sant Ignasi en la versió del compositor i musicòleg Nemesio Otaño, sj (1880-1956) per a cor i orquestra.

En fi, malgrat les diferents hipòtesi per saber en precisió l'autor i l'època en què fou escrita, la Marxa de Sant Ignasi és popular arreu del món, i s'ha interpretat i s'interpreta en nombroses festivitats jesuítiques.

A Manresa es pot escoltar cada 31 de juliol. Tal dia com ahir.