11 de agost de 2020
11.08.2020
Regió7

Edicions de 1984 recupera sis relats més de l'autor que va fer de Salo poble literari

La moianesa Agnès Prats traurà al novembre «La reencarnació de la matèria» amb proses de fa un segle d'Eduard Girbal

10.08.2020 | 21:48
A l'esquerra Eduard Girbal i a la dreta Agnès Prats

Agnès Prats mai li ha perdut la pista, a Eduard Girbal (1881-1947), i per això el proper 4 de novembre arribarà a les llibreries el quart volum amb la prosa de l'autor gironí, vinculat a la Catalunya Central, que va convertir Salo (Bages) i el seu entorn -on va residir una temporada- en territori literari. Quinze anys després que els lectors poguessin conèixer la seva obra gràcies a la recuperació de les novel·les L'estrella amb cua (2005) i La tragèdia de cal Pere Llarg (2006), realitzada pel poeta Enric Casasses i la filòloga Agnès Prats, filla de Barcelona i veïna de Moià, i nou més tard de l'aparició del conjunt de proses L'Oratjol de la Serra, un homenatge narratiu a l'esmentat nucli de Sant Mateu de Bages, la figura de Girbal emergeix de nou amb La reencarnació de la matèria a càrrec novament del segell Edicions de 1984.

«En aquest volum aplego sis relats curts que Girbal va presentar als Jocs Florals de Barcelona», explica Prats, que en els darrers anys ha escrit una biografia encara no publicada de l'escriptor com a resultat de la seva tesi doctoral. «La majoria, per posar un exemple, tenen una extensió semblant a La metamorfosi de Kafka, no són contes curts ni tampoc novel·les llargues», afegeix: «Els va escriure entre 1920 i 1933, i els va portar en diferents ocasions als Jocs Florals perquè, com li va dir a la Víctor Català en una carta, era la manera de publicar-los amb la seva ortografia, no la de Fabra. Girbal sempre va escriure en català prefabrià».

Tres d'aquestes narracions van ser guardonades: « .......» (1920) -sí, el títol és així de singular: cometes i set punts suspensius al mig-, Lilium inter Spinas (1923) i De com la Genisa Saborella se va tornar bruixa (1933). Història de la Meca (1933) -el jurat li va tombar en tres edicions- i Els rellotges de mossèn Serraclara -que va presentar al concurs cinc vegades entre 1930 i 1935- no van tenir la mateixa sort, mentre que La reencarnació de la matèria -amb el qual Prats ha titulat el volum- va aparèixer en dos lliuraments a la revista Catalana, a principi del 1925.

«Hi ha alguns relats que s'han perdut», apunta la filòloga moianesa: «De fet, n'hi ha un parell que ja no els tenim perquè el paquet on hi havia els textos dels Jocs es va extraviar abans d'arribar a l'Ateneu Barcelonès, tal com li explica a la Català en una altra epístola». L'organització del certamen publicava els textos guanyadors en un llibret i Prats ha pogut anar recuperant algunes d'aquestes peces a través del fons de la Biblioteca de Catalunya i de l'Arca, un arxiu digital de revistes antigues.

Escrits i editats als anys 20 i 30 del segle passat, res més s'havia sabut d'aquests relats. «L'editorial Aymà va intentar publicar el relat de la Genisa com a novel·la -de fet, el mateix Girbal l'havia presentat al Premi Narcís Oller d'aquest gènere narratiu-, però la censura el va tombar», afegeix Prats: «Era un escriptor que no tenia pèls a la llengua».

Les constants vitals de l'autor

La recuperació de l'obra d'Eduard Girbal va significar fa una dècada i mitja una bona notícia per a la literatura catalana, que periòdicament rescata de l'oblit escriptors que, per l'estroncament que va significar la guerra civil, pels gustos del públic i les modes o pels cànons establerts, no han arribat als nostres dies. El llibre que sortirà al novembre té unes 400 pàgines i hi podrem apreciar l'estil propi de l'escriptor, assegura Prats: «Fins i tot hi trobem un Girbal més urbà, ja que dos dels contes s'ambienten a Barcelona».

Tal com anota la curadora del volum, «en Girbal era de dretes, i ens ofereix una visió curiosa de temes com les vagues generals i les lluites obreres del seu temps», en viu contrast amb «les protagonistes femenines arrauxades i bèsties que surten en les seves ficcions, tot i que ell era catòlic».

Pensant en el públic lector del segle XXI, Prats ha «tocat» l'ortografia de Girbal per «adaptar-la a la nostra». No obstant això, «he intentat conservar la sonoritat del seu català, sense tocar el lèxic». Un criteri que ja van aplicar amb Enric Casasses fa quinze anys en publicar les dues novel·les recuperades de Girbal i que té com a objectiu principal «mantenir la llengua original».

Part dels relats de temàtica rural de La reencarnació de la matèria s'ambienten a la zona de Salo, localitat que Girbal va amagar en el seu moment sota el topònim imaginari de L'Oratjol de la Serra. En la peça de la Genisa, hi apareixen els noms reals de llocs com Coaner, Duarri, els Quius, la Rovira, Claret de Cavallers i la Vena, entre d'altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.