Jordi Costa Sec (Gironella, 1977) ha alternat els escenaris (va ser cantant de Strombers) i la docència; i està entossudit a fer cantar tothom: «És una activitat necessària, vital, i ara encara més». Per aconseguir-ho ha tirat endavant projectes com els tallers en grup EnCants, les macrocantades The Sing Sang Sung i ara enceta les Albades i Vesprades Cantades, experiència on combina cant i gastronomia enmig de la natura.

El projecte, que vol recuperar «les cantades dels esplais, que reivindico com a grans escoles de música», s'estrenarà demà al santuari de Queralt, coincidint amb la sortida del sol. A més de cantar plegats, els participants també compartiran «bons aliments», a càrrec de Carles Fígols, que gestiona el bar-restaurant de les piscines de Casserres. Costa engega el projecte de cantades enmig de la natura, de bon matí o al vespre, en quatre localitzacions: dues al Berguedà, «on m'he criat i he trepitjat la natura i, a més, conec molta gent i la proposta pot tenir bona acollida»; i dues a Osona, «on també em sento com a casa, perquè hi he crescut com a músic i com a docent». Després de fer una crida per trobar espais, va agafar el cotxe «per veure què hi sentíem. De llocs n'hi ha un fotimer, i vam escollir els que tenien una màgia especial, preciosos a la sortida o a la posta del sol. També vam tenir en compte que s'hi pogués accedir en cotxe i que fossin amplis per preservar les mesures de seguretat».

L'estrena, doncs, serà a Queralt, «el balcó de Catalu-nya», i també es cantarà a l'albada diumenge a l'ermita de Sant Roc, a Gurb, a tocar de Vic, amb «molt bona vista cap a l'est, per sobre de les Guilleries». Les vesprades (els dies 21 i 22 d'agost) seran a les Roques de la Madrona, a Fonollet (Puig-reig), «una zona de grans pedres arrodonides, amb un angle de visió de gairebé 360 graus»; i a l'ermita de Sant Martí Xic, a les Masies de Voltregà. «Serà una cloenda especial, perquè, si el temps ho permet, s'hi veu el Pedraforca, de manera que s'hi uneixen les dues comarques. A l'agost el sol no es pon dins la muntanya com al solstici d'estiu, però també és preciós».

El músic gironellenc confessa que «tota la vida he estat més de vesprades, perquè llevar-me em costa. Però també soc fan d'anar a veure sortir el sol: és el que vam fer l'1 de gener, dalt d'una muntanya». I assenyala: «L'energia de la vesprada és bonica, perquè el dia comença a calmar-se; però l'energia més bèstia és a l'albada, quan el silenci i el despertar del dia s'imposen». De moment les inscripcions estan molt equilibrades, «però m'ha sorprès que hi ha molta més gent inscrita a les albades», apunta Costa, que va créixer cantant vora el foc amb la família, en les acampades que feien per Setmana Santa.

Preveu que siguin una trentena de cantaires a cada cita, i que en alguna s'arribi a la cinquantena: «Un ambient íntim, però col·lectiu. Està provat científicament que cantar et cura: t'oxigena la sang, és una fisioteràpia interior que genera plaer i benestar, i fer-ho en grup té un component social molt potent». I el músic remarca que cantar és per a tothom: «Creiem que se n'ha de saber, però, en canvi, tothom s'atreveix a xutar una pilota. Tant de bo la meva feina no tingués sentit, i es cantés a les sobretaules, al bar...». En cada sessió enmig de la natura s'aprendran a cantar, amb arranjaments simples, quatre cançons: des de l' Escolta-ho en el vent, de Bob Dylan; fins a Vestida de nit, de Sílvia Pérez Cruz, passant per Little bit of love, de John Cruz.