Perseguida per l'FBI els anys 60 i condemnada a mort el 1972, una pena que se li va retirar un any després, Angela Davis (Birmingham, EUA, 1944) és una icona de la lluita dels afroamericans pels drets civils i del moviment feminista, les obres de la qual encara no s'havien traduït mai al català. Un dèficit que ha començat a solucionar el segell editorial manresà Tigre de Paper amb un text del 2002 que es manté plenament vigent: Podem abolir les presons?
«Davis el va escriure els anys 80 i el va revisar el 2003», anota l'editor Marc Garcés: «I moltes de les qüestions que apunta les vivim encara avui en dia. El problema de les presons és el problema d'arrel del sistema: les desigualtats i les opressions, la marginalitat, l'exclusió, l'accés a l'educació... En èpoques de grans desigualtats, el problema continua existint».
«Quan parlem de presons, considerem que el model falla, però no es qüestiona el model en si mateix, i no es va a l'arrel del tema», explica Garcés: «El problema és el desconeixement de la institució penitenciària que tenim, ja que només coneixem les presons pels films de Hollywood, que sovint les presenten amb un estrany romanticisme». Per aquest motiu, el debat real que planteja Davis «no està sobre la taula, ja que del que es parla sovint és de millorar les condicions dels interns, però no es va a l'arrel de la qüestió».
En un volum traduït per Aurora Ballester, prologat per Jordi Cuixart i que inclou un epíleg de David Fernández, Angela Davis compara l'època de la fi de l'esclavitud amb la realitat social que fa dels Estats Units el país amb més població reclusa del planeta, 2 dels 9 milions de persones que estan engarjolades arreu del món: la desigualtat associada al racisme. «El posicionament de l'autora és clar», afirma Garcés, però alhora «tracta una qüestió que pot oferir diversos punts de vista i nosaltres, publicant aquesta obra, volem estimular el debat».
El llibre, a més, es beneficia del clima que es respira a Catalunya arran de l'empresonament de part del Govern català, la presidenta del Parlament i dos activistes socials a causa del procés d'independència. «Ara he vist el rostre humà al tema de les presons», comenta l'editor manresà, «però abans era una qüestió desconeguda per la majoria de la gent».
De Davis, en català només hi havia, fins ara, l'edició d'una conferència que va pronunciar el 2017 a Barcelona i que el Centre de Cultura Contemporània va publicar l'any passat en català dins de la seva col·lecció Breus. «La traducció que fem nosaltres és la primera d'una obra de l'autora al català», explicita Garcés, que avança que «no serà l'última».
La sanitat, en el punt de mira
L'altra novetat que ha publicat Tigre de Paper aquests dies és fruit del moment que vivim: Sortim de l'UCI. Proposta per una sanitat pública, que han escrit la política Laia Estrada, regidora de la CUP a Tarragona, i el periodista i historiador Xavier Milian. «Els companys que tenim en el gremi dels sanitaris ens han explicat que han viscut situacions molt dures i que han patit els efectes del debilitament del sistema sanitari dels dar-rers anys», explica Garcés. Desmarcant-se d'altres propostes que radiografien la qüestió, Tigre de Paper ha volgut «anar a l'arrel» i parlar de dos conceptes: «Què és un sistema sanitari públic nacional i com es relacionen la sanitat i la salut amb la desigualtat social».
Els dos autors presenten un seguit de propostes «per revertir la situació actual, en què s'ha arribat al límit del sistema, i posar les bases per tal que això no torni a passar». Una de les claus és «tenir uns serveis públics realment forts» i «un sistema de salut que vagi més enllà de la sanitat, la medicalització i els grans hospitals, sense que això vulgui dir que s'estigui en contra d'ells, donant més relleu al tracte propers del CAP, a la feina de les infermeres...».
Els dos llibres són part de la voluntat de Tigre de Paper d'enfortir l'edició d'assaig en català, un gènere amb moltes mancances en la nostra llengua.
