GUSTAFSSON R60

? Direcció i autoria: Rosa Molina. Intèrprets: Óscar Jarque, Edgar Moreno, Xavier Pàmies, Laura Porta, Rafaela Rivas i Núria Sanmartí. Producció: La Trama Produccions, en col·laboració amb Pomodoro. Durada: 80 minuts. Sala Versus Glòries. c. Castillejos, 179. Barcelona. Fins al 20 de setembre. De dimecres a dissabte, a les 21 h; diumenge, a les 19 h. Entrades: 12 euros. www.salaversusglories.cat. #GustafssonR60, @salaversus_gl. Proper espectacle: El motivador, amb Fel Feixedas, a l'octubre.

Em fas un petó?», li diu un personatge a l'altre. «Després», li respon. L'estira-i-arronsa simpàtic i juganer es reprodueix tres o quatre cops al llarg de l'obra. Evidentment, no són temps perquè actors i actrius es besin a l'escenari. Per accedir a la seva butaca, l'espectador proveït de mascareta s'espera al carrer, entra quan avisen el públic de la seva fila, respecta la distància de seguretat amb qui va al davant, deixa el seu número de telèfon per si sorgeix un positiu, es renta les mans amb gel, es neteja les soles de les sabates sobre una estora, li prenen la temperatura al canell -un gest molt menys agressiu que l'acció d'apuntar amb el termòmetre-pistola al mig del front-, evita aglomeracions al vestíbul i pren seient en una platea amb la meitat de les cadires inhabilitades. Per al públic, els hàbits de tota la vida són com els petons que es busquen i no es troben a la comèdia amb què la Sala Versus Glòries reobre portes després del confinament: cal deixar-ho per a més endavant, però de moment no ens podem deixar d'estimar perquè el teatre necessita tornar a la normalitat per evitar el col·lapse.

Els sopars d'amics sempre donen molt joc, terreny abonat als secrets i les mentides, les sorpreses i les confidències, les revelacions i els cops de porta. Sota el mantell de l'amistat, sovint es couen petites grans tragèdies i a Gustafsson R60, una comèdia de Rosa Molina que ens pregunta fins on som capaços d'arribar per satisfer els nostres anhels, en supuren unes quantes. Per què no exercim el dret a ser allò que volem ser i ens deixem arrossegar per les misèries quotidianes fetes d'absències i silencis? És en aquest sopar a l'entorn d'una taula de marca que els amics descobreixen que les mentides sempre surten a la superfície i, amb un to que convida al somriure neguitós, la comèdia parla dels conflictes atrapats en l'espai indefinit on la vida reposa latent esperant que tot es posi a lloc. Molina obre en canal un conjunt de relacions personals i ens ensenya que sense anar al fons mai es pot conèixer la veritat.