Susana Ventura-Traveset Giménez (Barcelona, 2000), coneguda artísticament com a Suu, recorda haver actuat ja a Manresa, «en una plaça». Va ser per la Fira Mediterrània del 2018, dins del Circuit Estepa. Demà pujarà a l'escenari del pati de l'Anònima, en el marc d'una festa major atípica, i amb uns condicionants que no tindran res a veure amb el públic a tocar de fa tot just dos anys a la plaça Europa.

Com va l'estiu? L'hi pregunto perquè va publicar «Ventura» a principi d'any i es va quedar sense poder-lo presentar.

Hem tingut moltíssima sort i està sent un estiu superprofitós. Hem pogut adaptar el nostre format tant en banda, com serà el concert de Manresa, com en acústic i ja hem fet 20 concerts.

Després de l'aturada forçada, tenia moltes ganes de pujar a l'escenari?

Moltíssimes! Des que va néixer la banda, fa tres anys, mai havíem estat tant de temps sense tocar junts. Era estrany no veure'ns. Quan fem acústics no hi som tots, però ens anem veient quan ens contracten per tocar amb banda.

A Manresa arriba amb les 369 localitats disponibles exhaurides en només un matí...

Això vol dir que la gent té moltes ganes de veure concerts. Estem exhaurint a molts llocs i estem molt contents.

I com és això de veure el públic amb les mascaretes?

Al principi era molt estrany, perquè no saps si la gent mou la boca per cantar... Només veus els ulls i a distància. Ara vigilem si mouen el peu, el cos... Aprenem a llegir el llenguatge corporal per saber si s'ho passen bé.

Va debutar amb «Natural», un disc reconegut amb el premi Enderrock a la millor artista revelació. I el seu segon treball l'ha titulat amb el seu cognom: «Ventura». Per què?

No teníem clar el títol. Un amic em va fer notar el significat del meu cognom: aconseguir allò que no es busca, i em va agradar molt. Després, veient que el disc és una reivindicació de mi mateixa, ha acabat tenint sentit que porti el meu nom.

Per què considera que és un disc que la identifica?

El primer disc era més adolescent. Era un mix de cançons escrites al llarg dels anys, una carta de presentació de molts moments de la meva vida. Aquest representa al 100% el que soc ara mateix, perquè totes les cançons acaben de néixer i crec que mostra que soc superjo.

És el primer que produeix Carlos Sadness, fora dels seus propis treballs. Anar-lo a buscar ha estat un canvi o bé una revolució?

Crec que bastant una revolució, perquè volia canviar d'estil. Buscava algú per fer el que fa Sadness i llavors vaig pensar: «Per què no parles directament amb ell?». I ha estat superfàcil treballar-hi. M'ha ajudat a trobar el camí que buscava. Espero continuar amb ell en més discos.

Es mostra més introspectiva i s'ha allunyat del pop festiu, per abraçar un so de guitarra tropical. Ho corrobora?

Crec que sí.

Ho ha buscat o ha sorgit?

El primer era més reggae, més de festa major. Però ara em decanto més per l'indie pop, que és el que ara mateix escolto. Sidonie, Nancys Rubias, Carlos Sadness... un mix de gent molt diferent, i el que hem aconseguit és fer pop 100% però fent una volta als quatre acords i a la guitarra elèctrica, perquè soni més tropical i cuidat. Si el Carlos em sentís, em mataria!

Ha sorgit la polèmica que hi ha menys català i més castellà. Li molesta que li preguntin per això?

No em molesta, perquè és un malentès heavy. En aquest disc de 9 cançons n'hi ha una en català, en l'anterior, quatre de 12. Se'm va conèixer molt per Lligar no és lo teu, però sempre he escrit en castellà.

Recomana cantar «Eres un temazo» davant del mirall. Com va d'autoestima?

Bastant bé. És una feina interna de cadascú. Sona molt Mr. Wonderful, però me l'escric per a mi. La idea és cantar-la quan s'està baix de moral.

A TV3 és omnipresent. Què significa protagonitzar la cançó de l'estiu amb TV3Tant de bo

Solen encarregar una cançó, però en aquest cas van escollir-ne una de meva i significa estar a l'aparador tot el dia, i d'una manera molt cuidada. Estic superagraïda perquè m'arriba molt públic a través d'això.

Ha publicat un poemari, «Fauna o amor». Per què diu que no es considera escriptora?

Perquè em sembla una paraula molt grossa. Soc una mindundi al costat de la gent que jo llegeixo. Però voldria fer una novel·la.

Continuï: «Tant de bo...»

Pugui seguir vivint de la música molts anys.

Ha complert molts somnis?

Pensava que ja els havia complert tots i cada cop n'apareixen de nous. Dedicar-me a la música és surrealista. He tret un llibre, he fet moltíssimes coses, però encara em queden molts somnis per complir.