s tradicional la celebració d'una missa solemne, en acció de gràcies, per les dues festes més importants de la ciutat, amb l'assistència, amb tot honor, de l'Excel·lentíssima Corporació Municipal -títol concedit del rei Alfons XII, el 1882. Bàsicament, es forma un seguici des de la casa consistorial fins a l'església parroquial de la Mare de Déu del Carme (el dia 21 de febrer) i a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu (l'últim diumenge d'agost).

Aquestes dues festes commemoren dos fets rellevants: l'arribada d'una misteriosa Llum de Montserrat, per acabar el conflicte de l'arribada de l'aigua a Manresa (1345), i la translació de les relíquies dels patrons de la ciutat, santa Agnès, sant Maurici i sant Fruitós, els Cossos Sants (1372).

Els dos seguicis durant els primers anys dels ajuntaments democràtics (1979-1986) no es varen realitzar. Els retrobem a partir de la festa major del 1987, amb l'arribada a l'alcaldia de Juli Sanclimens i Genescà (1935-2020), una persona que valorava i incentivava les tradicions manresanes per la seva significació. Ja com a alcalde, va voler continuar la llarga tradició que ara comento, i que almenys es remunta als programes consultats des de l'any 1900. Des de llavors s'ha mantingut.

Concretant, el seguici de la festa major té un recorregut d'anada i tornada, des de la plaça Major, baixada del Pòpul, carrer Vallfonollosa, baixada de la Seu i entrada a la basílica, i de retorn es fa el camí invers.

L'ordre protocol·lari que se segueix comença amb els cavallets de Manresa; el drac, la víbria i la mulassa, de Xàldiga; els nans, els gegantons, la pubilla i l'hereu, el gegant i la geganta, el lleó i l'àliga, del Grup de Geganters; el timbaler amb dues timbales, dos heralds amb una trompeta i el cavaller de la ciutat amb l'estendard (a dalt de cavall); la pubilla i l'hereu de Manresa; els representants de la comissió organitzadora de la festa major; els representants de la Confraria del Cossos Sants; i dos macers amb les maces que obren pas a la corporació: els regidors, els tinents d'alcalde i l'alcalde, seguits de les autoritats convidades, i el tanquen dos guàrdies de gala de la Policia Local. A la sortida, l'ordre de la corporació en sentit invers: l'alcalde, els tinents d'alcalde i els regidors.

La música hi és present en tot el recorregut. Els heralds fan una melodia amb les trompetes, amb les notes do-mi-do-sol-do, i el timbaler, amb les dues timbales, fa els tocs do-sol-do. Aquests sons els hem d'agrair a Joan Lladó, de la Colla d'Armats de Manresa, i a altres persones que els varen recordar. El músic Ramon Estrada els va plasmar en el pentagrama per poder-los mantenir sempre i els trobem publicats en el llibre El patrimoni festiu de Manresa. La Festa (Torras Serra, Marc: 85, 2008).

La marxa Autoritas Populo, del violinista i director Josep M. Serra Rigall (1924-2008), tanca el seguici. Fins al 1979 interpretada per la Banda Municipal i des del 1987 en versió per a cobla. A partir de 1998, la Cobla Ciutat de Manresa n'és l'encarregada.

Cal tenir en compte que els grallers del Grup de Geganters de Manresa també acompanyen musicalment les seves figures durant tot el recorregut i, des de fa uns anys, entren a la plaça Major amb Toc d'inici de festa, de la manresana Alba Logan Sallent.

La música segueix viva en el seguici d'autoritats de la festa major. Un element més per gaudir-ne.