L'últim dia abans del confinament, el compositor manresà Manel Camp i el columnista i gestor cultural Pep Garcia van passar-lo junts, a Manresa i a Barcelona. Tenien caps per lligar. Al vespre, Garcia va marxar cap al Penedès, on viu, i Camp va volar a Mallorca, on resideix. «El meu últim dia normal el vaig compartir amb el Manel», explica Garcia. Però això encara no ho sabien. Quasi sis mesos més tard, es retrobaran cara a cara. Serà dissabte, a l'escenari de la Fàbrica Vella de Sallent, per estrenar un projecte conjunt que beu, precisament, del confinament que ningú no esperava. Es tracta de (Re) Trobament, un espectacle que servirà per celebrar el tercer aniversari de l'espai cultural sallentí. L'entrada és gratuïta.

El projecte. Durant el confinament, Manel Camp (1947) es va retrobar amb músiques del seu passat que va tornar a gravar de forma casolana i que va penjar a les xarxes per «compartir-les». Va ser un exercici de «revisió personal i a favor de la música» en un moment en què el sector necessita, subratlla, «un canvi de model». També durant els mesos del tancament, Pep Garcia (1964) va crear unes «postals» curtes que volien ser una reflexió «diària del que estava sentint i vivint», i que enviava als seus contactes per whatsapp i penjava a Facebook. En van sortir seixanta-tres pensaments del Diari (absurd) d'estar per casa.

L'espectacle. De la música de Camp i de les paraules de Garcia es nodreix un (Re) Trobament que s'havia de produir el juliol però que, ara, a punt de començar la tardor, continua plenament vigent. Com explica Garcia, és una «crida a allò que seguim anhelant, a nivell personal i cultural: trobar-nos, retrobar-nos, compartir espais de cultura». La intenció primigènia, que continua dempeus després de l'estrena d'aquest dissabte, és «buscar espais com places, amb una connexió directa amb el públic, sense negoci, com a l'inici de la història dels concerts, quan la gent es reunia per escoltar música a casa d'algú», apunta Camp. El pianista i compositor portarà a escena una quinzena de peces que es complementaran amb la tria d'una vintena de les píndoles de Garcia ubicades en blocs com «Dins»; «Confinats-confiats-desconfinats-desconfiats»; Cuida't»; «Sortim» i «Decidir». Sense descartar afegir en el directe «reflexions vives». D'actualitat. «Jo surto de jo, no actuo», explica Garcia. Les peces que ha triat Manel Camp, en un exercici de revisió del passat, són algunes de les que, diu, «han marcat el meu camí musical» (el jazz, les músiques populars o de pel·lícules). I si hi ha una paraula que les englobi a totes, també el que sent i el que vol expressar, aquesta és «emoció». La mateixa que li ve al cap a Garcia per definir un espectacle que es vol «orgànic, natural, lluny de qualsevol artifici».

L'estrena. ( Re) Trobament començarà amb Manel Camp a l'escenari, que obrirà el concert amb Ja n'hi ha prou. Perquè, a més d'una trobada, el recital vol ser una «reivindicació de la professió, hem de revisar el model i per fer-ho hem d'anar al fons de la qüestió i ho hem de fer tots plegats: músics, públic i polítics», assegura el compositor. A Sallent, el concert tindrà una projecció de fotografies de Mari Calvo i la dansa de Diaforé en dos temes de Camp. Serà el primer retrobament.