Des dels Pastorets que no es fa teatre a Solsona i, per a la tornada després del confinament i amb motiu de la festa major, Lacetània Teatre proposa cinc funcions, entre avui i diumenge que ve, de La nostra ciutat , de Thorton Wilder, un text que va ser guardonat amb el premi Pulitzer de teatre l'any 1938. Mia Parcerisa, president de l'entitat solsonina i encarregat de l'adaptació i la direcció de l'obra, assenyala que va escollir-la «perquè em sembla idònia per fer aquest any. Parla d'una ciutat petita i, en molts comentaris i maneres de viure, és un homenatge a Solsona, sense referir-s'hi directament». Amb un repartiment coral, Parcerisa exposa que el muntatge fa referència «al pas del temps, de les coses que, per bé o per mal, no canvien tant tot i passar dècades: mirar la muntanya per veure quin temps fa, tenir la mateixa conversa amb les mateixes persones... És la quotidianitat que ens fa prendre consciència de la bellesa d'estar vius, que cal viure en calma per adonar-se de les coses, que hem de trobar-nos per cuidar-nos, estimar-nos, per riure, per plorar...».

El director teatral afirma que La nostra ciutat s'ha de prendre «com un regal tant per a l'equip artístic, que malgrat la incertesa treballa amb molta il·lusió, com per al públic, perquè ens permetrà crear comunitat i cuidar-nos, i per això és tan pertinent». També per això un percentatge de la recaptació es destinarà al Fons d'Emergència Social de Solsona. L'obra, de 88 minuts de durada, s'estructura en tres actes, «i hi ha moments còmics, paisatges de lirisme i altres de més tràgics. No paren de passar coses, no hi ha marge per distreure's», remarca.

Lacetània Teatre va començar a plantejar la posada en escena de La nostra ciutat a la primavera, en ple confinament, quan el panorama encara era més incert que ara. En converses amb l'Ajuntament, es va parlar de fer l'obra al carrer, però es va prioritzar que l'acollís el Teatre Comarcal, «perquè és un espai de trobada i de comunitat», i fins i tot les cadires que hi haurà buides per respectar la distància de seguretat «tenen un paper important en l'obra, perquè són plenes dels qui ja no hi són i també dels qui han de venir», apunta Parcerisa, que va passar el confinament a Barcelona, on estudia direcció a l'Institut del Teatre, i no va poder anar a Solsona fins per Sant Joan. Els assajos s'han concentrat a l'agost, i està satisfet perquè «l'equip d'actors i tècnics s'estimen el que estan fent, que és el que l'obra demana, i esperem que el públic pugui rebre aquest amor».