L'escriptor Albert Villaró viatja fins a la «terrible» primavera del 1837 en la seva nova novel·la La companyia nòrdica, on narra des del Far West català, que situa al Prepirineu, la primera guerra carlina, amb un particular grup de protagonistes encapçalat per un soldat prussià. Villaró explica que el seu nou títol, que publica Columna, feia molt de temps que era al seu cap, encara que no li ha donat forma fins ara, i ho fa a partir d'un recurs literari, un suposat palimpsest, que li va arribar quan exercia d'arxiver a la Seu d'Urgell, a principi del segle XXI.

En aquest document, un dietari amb ressons a Joan Perucho, apareixen una sèrie de personatges, encapçalats pel seu autor, el soldat prussià Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista, que en un viatge en plena guerra carlina coincideix amb el capità Osinalde, el pare Cebrià, un monjo fugit de Montserrat, i una dona enigmàtica anomenada Mina, que els va fer de guia.

«Per què el segle XIX, els carlins i el Prepirineu?», es pregunta el mateix Villaró, per respondre a continuació que es tracta d'un lloc «salvatge, situat entre Sant Joan de l'Erm, Gavarra i Organyà, el Far West català, un lloc molt al marge de les carreteres de les rutes dels caps de setmana». A més de ser una zona que coneix a la perfecció -ell és andorrà-, també sempre s'ha mostrat interessat en el segle XIX i els carlins, «perquè són la nostra epopeia oblidada».

Segons la seva opinió, «sobre això s'ha parlat molt poc, més enllà d'alguna novel·la com la de Raül Garrigasait, Els estranys. Si els americans escriuen sobre la seva guerra de Successió, a nosaltres ens falta aquesta mirada sobre el passat, sobre la lluita dels carlins, que va ser desesperada, contra la modernitat, i sabent que estava condemnada al fracàs».

Un dels personatges de l'obra, un brigadier anomenat Ros d'Eroles, el reconeix i arriba a pronunciar que la lluita és inútil i sap que perdrà, «però per dignitat cal fer-ho». Per tant, la novel·la, que és també d'aventures, amb tocs fantàstics i d'humor, recull la «idea de la fricció entre la modernitat i l'antic règim, no tant entès com un sistema polític, sinó com una manera de vida».

Així mateix, es plasma «l'abandonament d'una manera d'entendre l'home i la natura per abraçar una forma més materialista de relacionar-nos». Villaró diu que el lector podrà viatjar amb uns personatges que «fan un creixement personal», començant pel soldat Ulrich von Wilamovitz, procedent de Silèsia, al llarg d'un «període fascinant», que s'allarga entre els anys 20 i 40 del segle XIX.

Sobre el fet que el carlisme gairebé no s'hagi tractat en la literatura catalana, Villaró ho atribueix al fet que «va quedar molt lligat al suport al bàndol nacional durant la guerra civil, i ja no s'han volgut veure les altres fases que va viure el moviment». Alhora, «el carlisme català era molt rural, de zones de l'interior, mal comunicades, a la muntanya, amb fama de moviment retrògrad i carca. Però jo els he volgut presentar com el que eren, conscients del seu destí, en una epopeia molt romàntica, sospitant que la seva causa, la lluita contra la modernitat, estava perduda».

Sobre el títol de la novel·la, revela que també el tenia al cap des que als divuit anys va anar a Estocolm i va veure que els magatzems de la ciutat es deien Companyia Nòrdica. Llavors, confessa, va pensar «que era un títol fantàstic per a una novel·la que podria escriure en el futur» i ara ha arribat el moment.