Tenet

Estats Units, 2020. Acció, suspens, espionatge. 150 minuts. Direcció i guió: Christopher Nolan. Intèrprets: John David Washington, Robert Pattinson, Elizabeth Debicki, Dimple Kapadia, Kenneth Branagh, Aaron Taylor-Johnson, Michael Caine, Clémence Poésy, Martin Donovan, Himesh Patel, Andrew Howard. Pantalles: Bages Centre (Manresa), Avinguda (Puigcerdà) i Yelmo (Abrera).

El año pasado en Marienbad (1961) s'erigeix en un dels títols paradigmàtics de la modernitat i en un dels jeroglífics més mítics de la història del cinema. Molts cinèfils encara intenten entendre la seva trama alambinada. I ara s'hi afegiran els espectadors desbordats per Tenet, la pel·lícula més esperada de l'any. El seu protagonista és un agent secret amb una missió extraordinària: evitar l'anihilació del nostre món. La clau per assolir el seu objectiu raurà en un sinistre (i poderós) traficant d'armes..., i en el futur.

La premissa argumental reprodueix inicialment un esquema repetit en innombrables produccions, però Christopher Nolan es desmarca nítidament del cinema de consum fàcil i enriqueix la seva proposta amb una ambició (conceptual i formal) desmesurada. El director britànic torna a jugar molt fort i ens capbussa en un thriller laberíntic i fantàstic que explora les possibilitats il·limitades de l'espai i del temps. El seu darrer llargmetratge competeix, així, en la mateixa lliga que els seus admirables Memento i Origen. Les seves contundents (i fascinants) imatges ens arrosseguen a un vertigen envitricollat, però cal abordar una epopeia hipnòtica i ombrívola com Tenet amb la mateixa mirada amb la qual podem gaudir d'una pintura abstracta de cinc estrelles: deixant-nos portar (i seduir) per una experiència sensorial de primera, sense haver-nos d'aturar contínuament per intentar-nos donar respostes lògiques a totes les peces d'un trencaclosques frenètic i deliberadament confús.

Si Alain Resnais (l'autor de l'esmentada El año pasado en Marienbad i un del mestres del cinema del temps) hagués rodat una cinta de James Bond, el resultat final seria Tenet. Nolan no és Tarkovski (no posseeix la profunditat filosòfica del geni de Sacrificio), però ens ha fet volar molt amunt amb un viatge memo