? «Em sento hereu de la seva manera de compondre», explica Carles Cases quan se li demana el perquè d'un projecte d'homenatge a Morricone. «Hi ha una divisió molt clara entre les bandes sonores del cinema europeu i l'americà: en aquest darrer tot és John Williams, música contemporània; l'europeu beu de l'òpera, de Verdi, de Puccini, de Rota... És melodia. Quan vaig començar a fer bandes sonores, de tant escoltar Morricone, componia peces fins i tot similars. És un projecte que sempre havia volgut fer perquè m'hi trobo bé amb la seva música; la mateixa raó per la qual vaig reinterpretar Llach». I quina és la banda sonora que triaria de Morricone? «Els intocables».
