12 de setembre de 2020
12.09.2020
Regió7

Generació de la televisió

11.09.2020 | 22:59
Generació de la televisió

Si en literatura es parla com a cosa assumida de la Generació del 98 espanyola o de la lost generation americana d'entreguerres, en cinema també podem parlar del que van ser i significar els autors de l'anomenada Generació de la televisió als Estats Units de mitjan anys 50. Jo, personalment, ho faig molt de gust, perquè aquests directors són motiu principal en la meva vida com a espectador i com a escriptor. Encara ara repasso amb afecte films com Taules separades o Serpico, a tall d'exemple.

En aquells anys, en principi hi havia un divorci entre cine i televisió, però ben aviat ambdues expressions narratives es van complementar, sobretot quan l'RKO va vendre el seu catàleg per a l'exhibició a la petita pantalla per 25 milions de dòlars. Un bon grapat de realitzadors televisius es van passar al cinema, tot aportant-hi uns sistemes de producció més econòmics, una gran destresa en la direcció d'actors, històries realistes de caire social i una estreta relació amb el teatre, com va passar tot seguit amb els components del free cinema anglès. Val a dir també que es van beneficiar de l'assuaujament de les normes del Codi Hays de censura i de la progressiva neutralització de la caça de bruixes de l'infaust senador McCarthy. Fem una petita llista de noms i obres, en homenatge.

Delbert Mann va donar el tret de sortida amb Marty, la vida d'un carnisser del Bronx, que va obtenir els Oscars a la millor pel·lícula, director, guió de Paddy Chayevsky i millor protagonista per al cepat Ernest Borgnine.

Robert Mulligan ens va meravellar amb Matar un rossinyol, adaptació de la novel·la de Harper Lee -l'amiga d'infantesa de Truman Capote-, un clàssic contra la injustícia del racisme, Oscar per a Gregory Peck pel paper de l'advocat Atticus Finch.

Sidney Lumet, format al teatre yiddish i a l'Actor's Studio, es va fer conèixer amb Dotze homes sense pietat i va arrodonir una carrera esplèndida dins del cinema negre, des de Tarda negra a Abans que el diable sàpiga que has mort. Això sense oblidar les seves adaptacions de Miller, O'Neill i Tennessee Williams.

Martin Ritt, el més genuí representant de l'esquerra lliberal americana, adaptador de Faulker i Hemingway, és l'autor de films tan combatius com Odi en les entra-nyes, sobre els miners de Pennsilvània, i Norma Rae, sobre els moviments sindicals.

John Frankenheimer, recolzat en la producció del seu amic Burt Lancaster, va rodar L'home d'Alcatraz, biografia a la presó de Robert Stroud, condemnat a cadena perpètua, que es va convertir en un expert en ornitologia, i Set dies de maig, sobre un cop d'estat militar als Estats Units.

Arthur Penn va gaudir de l'èxit amb Bonnie & Clyde, crònica dels famosos gàngsters de l'època de la Depressió, i va traçar una punyent definició del feixisme a les comunitats americanes a La caça de l'home.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.