«Ser poeta és mantenir-te fidel a la teva essència / passi el que passi, sigui el que sigui. / Dibuixar l’invisible i viure als núvols». Paraules i música de la cantautora Susana Moll, Susu, que construeixen un llindar eloqüent i precís en les entranyes de Mundo vacío, la cançó que obre el seu últim disc, Ella me salva, ja disponible als canals digitals més importants i a la botiga www.susumusica.com.

Una obra lluminosa, lúcida i sincera de plecs i replecs que arriba després dels mesos ombrívols del confinament, i que respon als desitjos de la seva creadora «d’insuflar energia i esperança, compartir emocions. Convidar a crear, a imaginar, i a seguir somiant. Tot això és important perquè omple de sentit una realitat que de vegades pot resultar tan aclaparadora com absurda». La música va fer durant l’estat d’alarma (amb les veus) de pont «que connecta amb l’altre. El país sencer es va omplir de ponts. De balcó a balcó. La música no va deixar de sonar ni un sol instant».

I ara sona Ella me salva, «un treball fet amb cura des del minut u» i que deixa clara la intenció de Susu de fer cançons de calma i tempesta que truquin a les portes de l’emoció i escriure «perquè ho sento, perquè ho necessito, perquè em diverteix i alhora em fa sentir jo mateixa. Componc i escric des que tinc ús de raó. Des de molt petita». Quan era nena que, com recorda l’escriptor Ivo Fornesa en la biografia escrita per a la pàgina web de l’artista, nascuda a Sant Sebastià i que va passar gran part de la seva vida a Barcelona, ??als vuit anys «escrivia entusiasmada les seves primeres cançons».

D’aquells temes infantils als d’Ella me salva hi ha un gran camí d’aprenentatge, tenacitat i saviesa en constant (re)revolució, tal com en deixen constància unes peces que, com assenyala Fornesa, exposen «grills de vida, bocins del cor, fragments de l’ànima, sang calenta, suor i, de segur, alguna llàgrima».

«Oblidar-se del temps, oblidar-se del temps», l’aposta única i doble que afronta Susu a Mundo vacío, disposada a «sobreviure a l’asfalt somiant en muntanyes». Caçadora de sensacions i sentiments apassionats a la qual atreuen les emocions fortes i els secrets compartits a mitges: «L’amor no hauria d’oblidar-se mai», canta a Cuenco de obsidiana, «ni deslligar-se del misteri, / no fos cas que se’ns escapi». Perquè la música de Susu solca cels exhausts i suggeridors on «els vols curts també són bonics», una artista que fuig d’un Estanque infinito on somiava volar, conscient que «la vida no s’espera, la vida s’escapa».

Fugides que deixen l’empremta d’absències com la que s’estremeix a ¿Dónde te fuiste?, esquinç íntim per la seva amiga Britta Crameri «en saber que el temps es va esgotar». Ferides, somnis, vols, núvols. Cantar és explicar i trobar-se. Ella me salva, la cançó que dona títol al disc, és una confessió en tota regla, un murmuri que «es cola per les escletxes de l’ànima».

Escoltem: «Sóc un animal ferit / que espera el miracle de ser lliure, / llavors ella apareix i em salva». En l’ànima de Susu hi caben molts somnis, entre els quals un Amor platónico que apareix i desapareix a l’alba, en les boires d’un «gran abisme al meu interior». Hi ha preguntes sense nom a Perfecto antagonismo: «Costa entendre per què l’univers és infinit / i tu ets fred com una llenca de gel». Aconseguirà, la seva ànima, desfer tot aquest gel?

Els éssers humans som, en paraules de Susu, Hojas al viento. Volen, i cauen. Todo y nada. Tempesta i huracà, bellesa i monstruositat. «On anem amb tanta maldat?», es pregunta, ens pregunta, una creadora que ressuscita a El fantasma els seus plors de matinada per «una empremta de fang en la meva ànima feta trossos». Ànima que esquiva les restes del naufragi i camina entre Erizos de arena per submergir-se «en la immensitat de l’oceà», preparada per oblidar-se del temps, oblidar-se del temps ...

Susu ha publicat quatre àlbums: En la arena (2005), Calma (2007), Bosque vacío (2012) i Mi habitación (2015). També és autora de tres llibres-disc infantils: La media luna y las estrellas (2010), La media luna se va de viaje (2012), i Mundo y Niña Mariposa, editats per Alba Editorial. Ella me salva es va gravar l’hivern passat, abans de la pandèmia. Va ser produït per Miky Forteza i gravat pels músics Joan Vigo (contrabaix); Víctor Gorriti (guitarra); Xavi Molero (bateria) i Neus Tamayo (vio-loncel).

Susu dedica la seva obra especialment a la seva amiga Britta Crameri, que segurament li diria, si fos aquí: «Susu, malgrat tot, sempre cal celebrar la vida!».