El Club de la Cançó li va proposar participar en el cicle amb un format més «íntim» i Antonio el Remendao (Sant Joan de Vilator-rada, 1982) va acceptar el repte. El resultat s'havia d'estrenar el mes de maig passat però la pandèmia no ho va permetre. Avui, després de l'aturada, torna el cicle de cançó d'autor a la Sala Petita del Kursaal, i ho fa amb el compositor i músic bagenc, que traslladarà la rumba i els sons flamencs de les seves cançons a un format més acústic. Una proposta propícia per a temps de covid, pensada per a teatres, que permetrà al músic i a la seva banda «interpretar aquells temes que no solen entrar en un escenari de festa major. És el seu torn». Un concert que, assegura, «ens il·lusiona». La intenció? «Compartir i oferir un cant a l'optimisme».

Antonio el Remendao, que el 2013 va iniciar la seva carrera en solitari, ha publicat dos discos, Rumbakatà (2014) -amb les col·laboracions destacades de La Pegatina i El Canijo de Jerez; i Historias guardadas (2017), que ja va enregistrar al seu propi estudi Cal Remendao, amb la banda que avui també l'acompanyarà a l'escenari: els germans Jordi (baix) i Manel Blanes (que canvia la bateria pel cajón flamenc) i Eyla González i Ariadna Ardoy, Las Primas del Sur, en els cors, palmas i jaleos. El concert serà, diu el músic santjoanenc, una tria «de les cançons més íntimes dels dos discos en solitari». Així, es podran escoltar peces com Caminar, El pájaro cucú, Viviendo en el hoy i Quédate conmigo.

Antonio el Remendao es planteja el concert com una translació de l'assaig «al local» a l'escenari amb públic. Situats en semicercle, el concert serà «d'escoltar, de jugar amb les dinàmiques, de buscar l'expressivitat». I una manera, diu, d'obrir-se a «un nou públic». El santjoanenc, amb veu i guitar-ra, va fer un tast en la presentació que el novembre passat es va fer al Kursaal de la programació de la temporada: «Amb públic que no és habitualment el meu però que va sortir molt content de la proposta». D'un registre de festa a la musicalitat de l'acústic.

El músic, explica, parteix de la «rumba» per a unes composicions eclèctiques i un directe on el públic trobarà l'esperit «de l'arrel flamenca. El meu ventall d'estils sempre ha estat ampli perquè mai m'he tancat a res». Ho demostren els seus treballs. Amb els germans Blanes i Las Primas del Sur, explica, «hem creat una família», amb qui vol preparar, de cara a l'any vinent, un tercer disc. La pandèmia i el confinament li han permès compondre nous temes. Diu que no es pot «queixar» perquè, malgrat les dificultats del directe, «he pogut fer algun concert, guitarra i veu, a bars i restaurants»; una feina que ha complementat amb la producció de diferents projectes al seu estudi: «Tiro endavant, és un privilegi».

Amb 22 anys de trajectòria -va oferir el seu primer concert el 1998 a la Casa d'Andalusia-, Antonio el Remendao va començar en solitari fins que el 1997 va fundar Remendaos, una banda que va explorar els camins de la rumba al llarg de quinze anys.