Agustí Penadès té 86 anys. Aquí rau la notícia. L'artista de Sant Fruitós de Bages mostra a partir d'avui a l'Espai Plana de l'Om de Manresa un total d'onze quadres de gran format i una escultura creats en els darrers set anys. Una vitalitat creativa encomiable, oimés si es té en compte que la seva pintura es basa «en una força interior que surt a través dels gestos i la matèria», destaca Miquel Bardagil, comissari de la mostra Acció, procés, configuració , que l'any passat va tenir una primera part al Temple Romà de Vic i ara aterra a la capital del Bages. Impulsada per la UVic-UCC, i organitzada de forma conjunta amb l'Ajuntament de Manresa, l'exposició pretén establir vincles entre les dues ciutats de la Catalunya Central. A través del programa Fem Territori de la UVic-UCC, liderat pel manresà Anton Granero, també s'ha involucrat en aquesta iniciativa la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central.

Amb una dilatada trajectòria artística que inclou un centenar d'exposicions individuals arreu d'Europa i en països com el Japó i Taiwan, Penadès afirma que l'actual etapa creativa, que anomena com el nom de l'exposició (Acció, procés, configuració) perquè resumeix el procés artístic, és la que li ha durat més anys: uns set o vuit. És una pintura «molt personal, que busca la veritat en l'art», destaca Bardagil, comissari de l'exposició i crític d'art. L'artista de Sant Fruitós treballa amb la tela a terra i la seva base és la gran gestualitat, per la qual cosa requereix suports de gran format: el quadre que mostra a la fotografia, que data del 2013, fa 170x260 cm, i barreja ferro, terra de foneria, un únic pigment sèpia i resina acrílica. El 90% dels materials que usa són d'origen industrial, un món que coneix bé perquè s'hi va dedicar professionalment abans de concentrar-se exclusivament en el seu treball artístic. Però no hauria utilitzat aquest filferro si no se l'hagués deixat el paleta a l'estudi després de fer-hi una ampliació, i no hauria creat un collage amb cartró d'embalatge el 2017 si les seves netes no li haguessin regalat una prestatgeria per a llibres.

Penadès destaca que pinta com pinta, «amb el gest i l'expressió de l'inconscient», perquè durant vuit anys («i no van ser més perquè no van continuar les classes») va practicar l'aikido, art marcial japonesa que «no es basa en la força, sinó en la suavitat i l'habilitat». Així, assenyala que és «una acció rítmica» la que el va guiant a l'hora de treballar: «la peça em va dient si falta una refregada aquí o una pinzellada allà. Crec que conreo el que es podria dir un surrealisme rítmic». Però també incideix en la importància dels materials amb els quals treballa, que remeten, amb textures i colors rovellats i bruts, a la geologia. Concretament, i diu que se n'ha adonat fa pocs dies, a la geodinàmica.