El festival de Sant Sebastià va començar ahir amb la millor pel·lícula possible. ¿Es pot millorar una estrena on un veritable clàssic de la història del cine hagi fet un film expressament sobre el mateix festival? El gran Woody Allen, autor d'incomptables obres mestres com Annie Hall, Manhattan i Delictes i faltes, per citar-ne només tres, va presentar ahir en primícia mundial a Sant Sebastià Rifkin's festival, un film que té per argument el viatge d'una parella de nord-americans (Wallace Shawn i Gina Gershon) que visiten el mateix certamen basc per gaudir de l'encant de la ciutat i de la qualitat de les pel·lícules exhibides. Un cop aquí, ella s'enamorarà d'un cineasta francès (Louis Garrel), mentre que ell acaba en la perillosa companyia d'una psicòloga local (Elena Anaya) i el seu irascible marit (Sergi López).
Els coneixedors de la trajectòria de Woody Allen hauran vinculat immediatament la sinopsi amb els films turístics que han sovintejat darrerament en la carrera del cineasta de A Roma amb amor, una etapa que potser no ha agradat a tothom de la mateixa manera, però que té objectivament un Oscar al millor guió per Medianoche en París i un Globus d'Or a la millor comèdia de l'any per Vicky Cristina Barcelona. Rifkin's festival ben probablement obtindrà una recepció similar a aquestes pel·lícules perquè som davant d'una comèdia simpàtica, però gens revolucionària, que té entre els seus al·licients recordar el cineasta que Allen havia estat i deixar-se enamorar per una ciutat preciosa. Efectivament Sant Sebastià és la protagonista omnipresent del film, retratada per a l'ocasió com si fos una encisadora bombonera pel llegendari Vittorio Storaro, guanyador de l'Oscar per Apocalypse Now, Rojos i L'últim emperador. El film suposa una inexcusable cita per als seguidors d'Allen i té entre les seves virtuts posar al capdavant del repartiment l'habitualment secundari Wallace Shawn, un dels millors dramaturgs nord-americans de la història, conegut per petits papers a La princesa promesa, Mi cena con André i Toy Story.
