L'escriptor i literat Lluís Calderer (Manresa, 1944) va morir aquest dissabte als 76 anys. Distingit amb el Premi Bages de Cultura de l'any 2010, Calderer va dedicar bona part de la seva vida a les lletres i a la docència, va fundar la revista Faig i el grup escènic Art Viu, i va ser una peça clau a Cineclub Manresa durant uns quants anys. A més a més, era membre del col·lectiu Quaderns de Taller.El seu funeral tindrà lloc demà dilluns, a les 11 del matí, a l'església de Crist Rei de Manresa.

Calderer era un dels escriptors i poetes manresans més prolífics. Llicenciat en Filosofia i Lletres, al llarg de la seva trajectòria va publicar diversos llibres com "La Seu se'n va a córrer món" (1984), "Màscares per a la companyia del teatre dels somnis" (1990) i "Figuracions" (1998), i diversos poemaris, com "Essència del temps" (1982), "Mentre la pols es mou" (1995) i "El pacte clos" (1997). Va traduir Ungaretti, Camus i Maupassant, i es va interessar per la recepció de Kavafis a Catalunya. És autor de l'estudi introductori d'"El cor quiet", de Josep Carner, i dels assaigs "De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera" (1994) i "Diàleg amb la poesia" (1996) i ha estat un dels curadors de l'obra lírica de Josep Junyent i Rafart.

Escriptor, poeta, professor, activista cultural, conferenciant, dramaturg, traductor i cinèfil, va fundar la revista Faig i el grup escènic Art Viu, i va ser pal de paller de Cineclub durant uns quants anys. A més a més, va formar part del col·lectiu Quaderns de Taller i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació escrits com Regió7, Faig, El 9 Nou, El Pou de Lletres, entre d'altres, i en la Història de la literatura catalana.

Veí del barri de Saldes-Plaça Catalunya, per on se'l podia veure passejar a diari, el 2010, en què li va ser atorgat el Premi Bages d'Òmnium Cultural en la seva condició «d'activista cultural» que «ha portat la vocació d'apropar la cultura a tothom més enllà de la seva faceta professional com a mestre», Regió7 li va fer una entrevista alehores en la qual va fer traspuar el seu tarannà dialogant, ponderat i de profund respecte per l'altri quan es va referir a les noves generacions des del punt de vista de professor. Va indicar que «cal lluitar amb constància, però no hi ha res perdut. L'errada és anar d'apòstol i intentar convèncer qui tens al davant. El que cal acceptar és la pluralitat inherent a un col·lectiu de gent. Potser n'hi ha uns quants que no et fan cas, però en trobaràs un grupet que sí, i hi haurà qui s'agafarà allò que li expliques amb entusiasme, a un altre li desvetllaràs una vocació. Si cada any aconsegueixes això, perfecte». També hi va recordar els còmics que li comprava el seu pare de petit -"mai còmics d'orientació feixista i favorable al règim"- i la taula de salvació que van suposar per a les famílies sense recursos, com la seva, les biblioteques públiques.

El 2004 es va jubilar i va centrar la seva activitat a fer cursos i xerrades.