L'extraordinari nivell de qualitat del festival de Sant Sebastià no deixa respirar. En només 48 hores, el certamen basc ha encadenat una veritable allau de títols imprescindibles. Fem-ne un repàs dels més destacats. François Ozon és un nom molt estimat a Sant Sebastià. Ja hi va guanyar la Conxa d'Or amb En la casa, adaptant una obra de teatre de Juan Mayorga, i ara hi torna amb Verano del 85, relat mig biogràfic sobre els límits de l'amistat entre dos adolescents francesos. Ozon torna a demostrar magistralment la seva capacitat per posar contra les cordes la moralitat de l'espectador amb aquesta història entranyable i emocionant. Potser les intencions d'Ozon no siguin tan llunyanes de les de Tsai Ming-Liang, però la voluntat estètica trencada i desoladora del mestre taiwanès els diferencien. Days és un film sense paraules i gairebé a les fosques sobre un rodamon malalt que ens submergeix en la incomunicació, la solitud i el suggeriment que caracteritzen els films de Ming-Liang. Gent que viu acompanyada, però que se sent sola, com els rols que interpreten els descomunals i oscaritzats An-thony Hopkins i Olivia Coldman a El padre. El dramaturg i novel·lista francès Florian Zeller debuta amb un xoc d'intèrprets gegantins al servei d'una història que no desaprofita ni una ocasió per capturar les emocions més intenses. I acabo aquesta concentrada allau de cinema amb dos dels títols acabats de premiar a la Venècia. Millor director per a La mujer del espía, del japonès Kyoshi Kurosawa, qui, segons el director de Parásitos, Bong Joon-Ho, és un cineasta encara millor que el referencial Kurosawa. Kyoshi demostra amb el seu nou film una creativitat narrativa descomunal en exposar la distància imposada a una parella just abans que comenci la Segona Guerra Mundial. I, per acabar, gran premi del jurat de Venècia per al mexicà Michel Franco, i Nuevo orden, també sobre una unitat familiar esquinçada per l'adveniment d'un conflicte bèl·lic imminent. En tot cas, en comparació amb la fredor de Kurosawa, Franco resulta brutal, amb una violència digna de salvatgia pasoliniana.