L'església de Crist Rei de Manresa s'ha omplert aquest dilluns al matí per acomiadar Lluís Calderer, un dels intel·lectuals més prolífics de la capital del Bages, mort dissabte als 76 anys. L'acte ha reunit familiars, amics, i una nodrida representació de la societat civil i cultural de la ciutat, entre els quals l'alcalde, Marc Aloy, i la regidora de Cultura, Anna Crespo. Josep Huguet ha obert el comiat recordant la figura de Calderer, una persona "compromesa, conversadora i incansable".
«Ritme dels camps en repòs o en semença / Veu de la terra que esdevé paraula / amb el respir ample i pausat del vent/ Tant com ets alt, cap avall t'apregones?/ Verd negre en salmó, escut perdurable / del lluminós misteri de la nit / que amb el silenci dels ocells s'atansa». Aquests versos de Lluís Calderer, del poema «Xiprer de la Toscana», i llegits pel seu fill Joan, han servit per acomiadar, amb la interpretació de «L'Emigrant», a càrrec de la pianista Glòria Massegú, el polifacètic intel·lectual manresà Lluís Calderer. Familiars i amics que han volgut retre el darrer adéu a una persona cabdal per entendre el món de la cultura manresana en les darreres dècades. Sobre el taüt, una estelada. I en les paraules de comiat una definitòria: compromís.
Oficiat per mossèn Josep Castanyé, el funeral de Calderer ha dibuixat el perfil d'un home compromès amb la cultura i el país, una persona oberta, d'amplitud de mires, mestre de mestres. Ha obert el comiat l'exconseller Josep Huguet, que ha fet un repàs de la trajectòria cívica i cultural de Calderer (Cine Club Manresa, Faig-Arts, Art Viu, Independència i Progrés, Casal de la Gent Gran...) assenyalant-lo com un de les persones que va nodrir aquella generació d'enllaç, en els 60 i 70, entre la resistència franquista i els més joves i que va donar com a fruit líders veïnals, socials i polítics; electricista, mestre, impulsor intel·lectual de la Unió Socialista del Bages, premi Bages de Cultura el 2010... «compromès, conversador incansable... sense tu, la teva petjada resta». La lectura del «Cant Espiritual» i la interpretació del salm «El senyor és el meu pastor» han precedit les paraules de mossèn Castanyé, que ha destacat la «vida rica i plena al servei dels altres i del seu poble» viscuda per Calderer, un home compromès amb la «llengua, la militància» i «crític amb les injustícies comeses. Un buscador infatigable de la veritat i de la justícia». La «humana mesura», que diu que no sempre s'arriba allà on es vol, «no el va aturar, en Lluís sempre volia anar més enllà». Va viure, dia a dia, «una vida autèntica». De veritat.
Les pregàries pel finat, la seva família, pels líders socials i polítics empresonats o a l'exili, per «una solució justa en el conflicte entre Catalunya i Espanya», pels sanitaris «que van tenir cura d'ell»,, pels immigrants i refugiats i per la víctimes de la pandèmia, han deixat pas a les paraules d'Ariadna Torres, en representació de Cine Club Manresa: «has tingut la senzillesa dels més savis i has sabut treure el millor de les persones que t'envoltaven». Després que ahir l'entitat l'homenatgés Calderer amb la música de Vivaldi que sona en el film Mamma Roma, de Pasolini, un dels seus preferits, Torres ha subratllat que «la vida del Lluís ha fet el seu cicle i, a l'igual que en les bones pel·lícules, ha deixat la seva empremta». Amant de l'òpera, el comiat del literat va tenir a l'entrada l'emoció del «Cant de l'estel» de Tannhäuser, de Wagner; la peça «Noies al jardí» de Mompou -de la qual Calderer en va fer una narració en escoltar la interpretació de Massegú-, i «L'emigrant», al final. Unes notes que han precedir el comiat dels assistents que, fent fila, s'han acostat a compartir el dol amb la família.
Mestre i escriptor, però també poeta, conferenciant, dramaturg, traductor i cinèfil, el manresà, que va morir d'una afecció que se li va complicar d'un dia per l'altre, era la millor definició de l'activista cultural compromès i inquiet. Veí del barri Saldes-Plaça Catalunya, Calderer es va jubilar el 2004, però no es va quedar quiet sinó que va continuar oferint cursos i xerrades per a entitats diverses. El 2010 va rebre el premi Bages de Cultura d'Òmnium Cultural.
Nascut a Manresa el 7 de maig del 1944, Calderer va estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar en Filologia Catalana. Va ser mestre a l'escola La Flama i a la desapareguda Escola de Magisteri de Manresa. Va escriure ficció, poesia i assaig -seves són les novel·les La Seu se'n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998). Va traduir Ungaretti, Camus i Maupassant. Va col·laborar en publicacions com El 9 Nou, El Pou de Lletres i Regió7. Va fundar la revista Faig el 1975 (i Faig-Arts) i el grup escènic Art Viu, i va ser una peça clau a Cineclub Manresa i al col·lectiu Quaderns de Taller. Estava casat amb Roser Vilalta amb qui van tenir un fill, Joan.
