Ahir es va poder veure «LA» pel·lícula al festival de Sant Sebastià. Exagerat? Nomadland va guanyar la setmana passada el Lleó d'Or del festival de Venècia amb un consens de públic i crítica completament aclaparador i aquest diumenge va rebre el clarivident premi del públic del festival de Toronto, que obtenen la majoria dels films que arrasen després als Oscars. D'altra banda, és l'únic film seleccionat per tots-tots els certàmens cinematogràfics de l'inici de temporada. Com s'explica aquest fenomen? En part, gràcies a la trajectòria completament meteòrica de la seva directora i guionista, la xinesa-nord-americana Chloé Zhao, un valor nascut entre Sundance i Canes que va consolidar-se amb la intimista The Rider, nominada a quatre premis Independent Spirit i la seva targeta de presentació per obtenir la direcció de The eternals, una de les esperadíssimes noves produccions de Marvel Studios.

Nomadland repeteix els mèrits de The Rider, un retrat desolador i profund de l'ànima nord-americana, narrat amb una sensibilitat sostractiva tan fresca com poderosament personal i emotiva. I, en aquest cas, i probablement justificant part del fenomen, amb la interpretació principal assumida per la imparable Frances McDormand, que sembla viure una segona edad d'or després de l'Oscar de Tres anuncios a las afueras i just abans de convertir-se en una nova Lady Macbeth a les ordres del seu marit, Joel Coen.

McDormand interpreta aquí Fern, una dona que es veu obligada a viure com una nòmada quan entra en fallida l'empresa per a la qual treballa. Fern descobrirà que Amèrica del Nord és una veritable Nomadland, on la majoria de la població ha estat oblidada i han decidit viure d'una manera alternativa, lluny de l'eixordadora ansietat del capitalisme. El film explora el viatge existencial de la protagonista en direcció a l'Oest al mateix temps que ho compagina amb les vides reals d'aquests nòmades que intenten i aconsegueixen trobar sentit allà on s'havia perdut.

Nomadland és l'adaptació del llibre Nomadland: Surviving America in the Twenty-First Century, de la periodista Jessica Bruder, i va obtenir també de la Mostra veneciana el premi Signis pels seus valors espirituals.