Un descens a les tenebres internes
El barceloní Ventura Durall juga fort amb un drama psicològic d'una intensitat inusual. La càmera esdevé un punyal

Àlex Brendemühl protagonitza el drama psicològic / IMATGE PROMOCIONAL
Jordi Bordas
L'OFRENA
? Espanya, 2020. Drama psicològic. 111 minuts. Direcció: Ventura Durall. Guió: Ventura Durall, Guillem Sala, Clara Roquet, Sandra Beltran. Música: Alberto Lucendo. Fotografia: Alex García. Intèrprets: . Pantalles: Bages Centre (Manresa).
El cinema català ens ha proporcionat moltes alegries els últims anys, malgrat que ha patit un dèficit conjuntural cada vegada més greu. L'ofrena suposa la dar-rera alegria, una de les propostes més atrevides i recomanables del 2020. Una nova (i eloqüent) mostra de la gosadia i creativitat de Ventura Durall, un autor que excel·lí amb films tan notables (i heterodoxes) com El perdón i Las dos vidas de Andrés Rabadán. La seva última pel·lícula aborda el més que especial retrobament entre una psiquiatra, Violeta, i Jan, impulsor d'una empresa que satisfà els desitjos dels clients abans de morir.
El cineasta barceloní ha jugat molt fort amb un drama psicològic d'una intensitat (i transcendència) inusuals. Un triple salt mortal sense xarxa que acaba reeixint. L'ofrena ens parla de qüestions tan torbadores (i tan tabú) com el suïcidi, la mort, la culpa i el perdó. I Durall ho fa amb una austeritat incisiva i desoladora. La càmera esdevé un punyal implacable que es clava en les ferides més profundes d'uns personatges turmentats i devastats..., i deixa que es vagin dessagnant. Les imatges, summament despullades, regalimen el dolor insondable d'uns éssers trencats que malden per sortir del seu abisme interior.
El millor elogi de L'ofrena és que recorda el cinema visceral i febril del gran John Cassavetes ( Faces, Opening Night, Love Streams?). El creador de Los años salvajes ha tornat a indagar en els laberints més desassossegants de la ment amb una peça de cambra que traspua una autenticitat brutal i sense cap tipus de concessió. La complicitat d'un repartiment magnífic (Verónica Echegui, Anna Alarcón, Álex Brendemühl) és definitiva perquè el puzle intimista i desesperat sigui convincent. Un descens a les tenebres internes, executat amb una sinceritat i una coherència extraordinàries. Duríssima i admirable.
- La beguda que hidrata més que l'aigua i que has de prendre a l'estiu per a calmar la set
- Un vídeo gravat pels ADF en un foc al Bages es converteix en un fenomen viral internacional
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un accident entre una moto i dos cotxes obliga a tallar la C-55 a Castellbell i el Vilar
- Castellbell ha hagut de tancar el bany a les piscines quatre dies per la presència de defecacions
- Tres hospitals de Barcelona centralitzen l’antídot contra els escurçons, presents també a la Catalunya central
- Descobreix l'indret amagat de la Costa Brava que molt poca gent coneix: un paradís amb aigua turquesa i cristal·lina