El món perd la por a la feminitat. I el setè art també ho fa. Mai hem vist en els festivals de cinema tants films signats per dones com aquest 2020. I la qualitat en general és realment extraordinària. Només cal veure la reacció massiva que està tenint Nomadland, de Chloé Zhao. Sant Sebastià segueix projectant molt cinema pensat i fet per dones, com en aquests quatre casos que acaba de presentar el festival.

Passion simple, de Danielle Arbid, és una producció seleccionada originalment per al festival de Canes, però que després de la cancel·lació ha acabat a Sant Sebastià. Adapta la novel·la original d'Annie Ernaux, on una dona viu una relació sentimental amb una gran intensitat. La gran virtut del film és la frescor i l'honestedat amb què Arbid aborda un tema que podria semblar tòpic, quelcom que algun crític li ha acabat discutint.

Igualment en la secció oficial i també procedent de Canes, ens ha arribat ADN, de la realitzadora Maïwenn, un nom molt valorat i consolidat al seu país que sovinteja el gènere negre o policíac. Sempre en clau de dona, aquest cop posa en el centre de la seva intensa trama Neige, que viurà una crisi d'identitat davant de la mort del seu avi, que l'havia protegit dels seus destructius pares. Protagonitzen el film uns impecables Fanny Ardant i Louis Garrel, a qui vam veure aquí també en el film de Woody Allen.

Dins la secció dedicada als nous realitzadors hem descobert l' opera prima de Suzanne Lindon, també francesa i també canesiana. 16 printemps enllaça amb aquest cinema, tan habitual d'escoles com l'ESCAC, que s'apropa a una adolescent per explorar el naixement de la seva sexualitat.

Amb només 20 anys, Suzanne Lindon dirigeix, escriu i protagonitza aquest relat sobre una noia que porta a l'obsessió un actor de teatre. Podria ser una típica història de Lolita, però la candidesa de la protagonista i la valentia de la direcció validen completament la seva proposta.

I finalment canviem de país amb la joia georgiana Dasatskisi, traduïble com Començament, de Dea Kulumbegashvili, i que té l'honor d'haver entrat en el palmarès de diumenge passat al festival de Toronto. Formalment impecable i emocionalment vigorosa, exposa com, novament una protagonista, Yana, membre dels testimonis de Jehovà, viu l'atac d'un grup d'extremistes.