24 de setembre de 2020
24.09.2020
Regió7

El Centre d'Estudis del Bages demana inventariar el fons de mossèn Gasol

L'entitat recorda amb una miscel·lània qui va ser cronista de la ciutat en un homenatge a la Seu

23.09.2020 | 23:43
Aspecte de la basílica manresana, dimarts al vespre

Mossèn Josep Maria Gasol Almendros, cronista oficial de Manresa, arxiver durant trenta anys, catedràtic en arqueologia cristiana, professor d'història, geografia i religió, i autor d'una extensa obra bibliogràfica centrada sobretot en temes manresans i bagencs, va morir el 2 de juliol del 2018, als 93 anys. Va ser, també, el primer president del Centre d'Estudis del Bages. L'entitat manresana ha volgut homenatjar-lo amb l'edició d'una miscel·lània, que es va presentar dimarts i que, al llarg de les seves 530 pàgines, recull 12 articles sobre mossèn Gasol, 15 més sobre temes bagencs i es complementa amb un text manuscrit original i inèdit que va dedicar a Miquel Martí i Pol, un auca de Joan Vilamala i Marc Martínez i un recull amb la prolífica bibliografia que va firmar l'homenatjat.

Tot i que l'acte de record s'havia de celebrar al saló de sessions de l'Ajuntament, l'abril passat, la covid va trastocar els plans i l'espai escollit va ser, finalment, la basílica de la Seu: «Segurament, el millor lloc possible si pensem en l'estreta relació que va tenir amb el temple al llarg de 50 anys», explicava Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages (CEB), l'entitat convocant d'un homenatge que va reunir més d'un centenar de persones: «Crèiem que devíem un acte de record a qui va ser el primer president del CEB». L'acte va tenir l'assistència de diferents regidors i de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, de familiars de l'homenatjat i del rector de la Seu, Joan Hakolimana. L'organista Jordi Franch va interpretar dues peces, a l'inici i en el comiat: la Marxa de la Llum i Passacaglia, de Händel.

El CEB va agrair a la família la donació, el desembre del 2018, del fons bibliogràfic, documental, fotogràfic i pictòric de Gasol, a l'arxiu i al museu manresà, i va fer una crida a l'Ajuntament per la «necessitat» d'inventariar un fons de més de 250 caixes per tal de poder-lo estudiar en un futur.

El manresà Josep Oliveras i Samitier, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, president de la Societat de Geografia de l'Institut d'Estudis Catalans i segon president de l'entitat, va ser l'encarregat d'analitzar les diferents arestes d'un home polièdric (eclesiàstic, arxiver, director del museu, cronista de la ciutat, professor...) i els va posar en relació amb els articles de la publicació. Del seu retorn a Manresa el 1961, com a canonge de la Seu, a les «tenses» relacions amb l'alcalde Soldevila, que no va donar el vistiplau per a la creació del CEB –que finalment es va fundar el 78, ja amb l'alcalde Roqueta–, fins a la seva dedicació a la història de la ciutat durant la segona meitat del segle XX, amb una producció que el connecta a Sarret i Arbós. Entre elles, La Història de Manresa explicada als infants i Manresa: Panorama d'una ciutat. Tot i les distincions rebudes, com la Creu de Sant Jordi el 1991, el Premi Bages de Cultura el 1995, la Medalla de la ciutat de Manresa el 1998, entre d'altres, Oliveras va demanar «un reconeixement ciutadà»: amb el nom d'un carrer de la ciutat o batejant alguna sala del futur Museu Comarcal o de l'Arxiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.