Així que, durant el desconfinament, les autoritats van permetre viatjar de Saragossa a Barcelona Miguel Bonal Asensio (Saragossa, 1999), va agafar un AVE de bon matí, es va plantar al seu pis i tot just va tenir temps de retrobar-se amb la seva viola de gamba, una reproducció del model Henry Jaye del 1624, afinar-la i dirigir-se amb ella al taller del fotògraf Quim Roser, tal com havien quedat. L'emoció li llueix als ulls en la imatge escollida per al cartell promocional de la tercera edició del festival Espurnes Barroques, en el qual actuarà diumenge (11.30 h) a Sant Llorenç de Morunys.
La mirada de Bonal exemplifica a la perfecció la intencionalitat amb la qual s'han programat els concerts del festival: demostrar que la música, i especialment si és interpretada en directe, cura l'ànima, tant dels músics com dels oients. I el cas és que Espurnes Barroques ha omplert tots els concerts que s'han celebrat fins ara: l'inaugural a la basílica de la Seu i els quatre celebrats el cap de setmana passat a la Segarra i l'Anoia, i a les esglésies de Vallferosa i de Vergós Guerrejat fins i tot es van quedar espectadors a fora. «Estem molt contents», assenyala Josep Barcons, director artístic del festival. Encaren el darrer cap de setmana - amb una oferta de quatre concerts, una xerrada i una caminada a Cardona, Súria, Sant Llorenç i Castelltallat - amb bones expectatives: la cloenda ja té les entrades exhaurides.
La viola de quan tenia 7 anys
Bonal es va penedir molt de no haver-se'n endut els seus instruments (a banda de la viola, des de fa tres anys també toca el violoncel barroc) quan va marxar de Barcelona amb el seu germà gran, Carlos, que finalitzats els estudis superiors de flauta de bec estudia un màster de musicologia a la UAB. Era el divendres al vespre abans de decretar-se l'estat d'alarma «i pensàvem que tornaríem al cap de dues setmanes». A Saragossa només hi tenia una viola, «bastant petita», de quan va començar a tocar, als 7 anys. «No és el mateix» que la viola que va adquirir fa sis anys, construïda pel lutier de Saragossa Javier Martínez replicant el model original del segle XVII.
El músic saragossà, que estudia el quart i darrer curs a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), va continuar els seus estudis teòrics des de Saragossa «ja que les assignatures continuaven, però no en podia fer la pràctica», es lamenta. Així que va aprofitar el temps en confinament per escoltar enregistraments de l'igualadí Jordi Savall, reconegut intèrpret de viola de gamba i «a qui admiro bastant», per documentar-se i buscar més repertori i per informar-se de cara al seu futur: frustrat un Erasmus enguany a l'Haia, ara barrina anar-hi l'any que ve, però a fer un màster.
Admirador de Jordi Savall
L'intèrpret va enamorar-se de la viola de gamba, un dels intruments més similiars a la veu humana, quan tenia 7 anys per Savall: va oferir un concert a l'església de Santa Isabel del Portugal, a Saragossa, i «em va impactar. Em va signar el programa i encara el guardo», revela.
I retrobar-se amb l'instrument al cap de dos mesos i mig sense poder-lo tocar i escoltar com sonava a l'estudi del fotògraf va ser «increïble, perquè hi comparteixes tants moments! Són moltes hores d'estudi. Va ser indescriptible. Crec que la mirada per sobre de la mascareta revela l'emoció. Va ser molt íntim que l'instrument tornés a sonar, que tornés a la vida», expressa Bonal.
El concert que oferirà diumenge a Sant Llorenç de Morunys l'ha titulat Del silenci a l'emoció , «perquè reflecteix els darrers mesos: la quarantena, no poder tocar... i les obres seleccionades [peces emblemàtiques per a viola de gamba que van del segle XVI al XVIII] són molt emotives i eloqüents».
