El premi Donostia a Viggo Mortensen coincideix en el temps amb les primeres especulacions sobre el palmarès del festival de Sant Sebastià. Al marge de la notícia lamentable que un director, Eugene Green, va ser expulsat en negar-se a utilitzar mascareta, tot continua funcionant com un rellotge suís. El gran Viggo Mortensen s'ha apropat a la ciutat basca amb una doble feina: rebre el premi Donostia a tota la seva carrera i presentar el film que dirigeix, escriu i protagonitza. Falling és una opera prima sobre el xoc generacional entre John, un home homosexual, i Willis, el seu pare conservador. John, el seu marit i la seva filla acolliran a casa seva Wilis mentre busca un lloc on jubilar-se a Los Angeles. Emotiva, intensa i colpidora, augura una interessant carrera dar-rere de les càmeres de Mortensen. El film es projecta fora de competició i, per tant, al marge del palmarès que avui es farà públic a la cerimònia de clausura.

Sant Sebastià és conegut per ser un festival amb premis controvertits, en part, per culpa d'una secció oficial sense consensos. Però no és el cas d'aquest any, potser amb la millor secció oficial dels darrers 25, que són els que servidor ha pogut testimoniar presencialment. La Concha d'Or enguany se la podrien endur una desena de pel·lícules sense que es produís un daltabaix i això diu molt de la qualitat mitjana del que s'ha presentat. En tot cas, els films que han reunit una major admiració per part de crítica i públic han estat Another round, de Thomas Vinterberg, amb un guió impecable i un Mads Mikkelsen al nivell de sempre; Verano del 85, que ratifica la personalitat vitalista i crítica del director François Ozon, guanyador ja d'una Concha d'Or amb En la casa; i Beginning, de Dea Kulumbegashvili, que ha polaritzat les reaccions, però que compta aquí amb seguidors entusiastes que la comparen amb el cine de Haneke i Tarkovsky -i jo m'hi sumo.

Tot i que potser el film que pot agradar més al president del jurat, Luca Guadagnino, sigui el xinès Wuhai, similar al prodigi de posada en escena de les seves pel·lícules. Però ¿per què no un premi al millor director per a Sarünas Bartas ( En la oscuridad) o Antonio Méndez ( Courtroom 3H)? ¿O premis col·lectius a les actrius d' Akelarre o els actors de Supernova? Com sempre, tot és possible.