La pel·lícula Beginning de la debutant directora georgiana Dea Kulumbegashvili es va endur ahir la Conxa d'Or del 68è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. I tres premis més. Ian Amouyal i David Zerat, productors del film, van recollir el guardó. I ella, la Conxa de Plata de la millor direcció, premi que va recollir afirmant que era «un gran honor». En una altra decisió valenta, el documental de Julian Temple sobre el líder de The Pogues, Crock of Gold: A Few Rounds With Shane MacGowan, una auténtica festa punk, tan salvatge com emotiva, va rebre una menció especial del jurat. Amb la gala de clausura del Zinemaldia, que va homenatjar Ennio Morricone, es tancava ahir una edició molt especial. Repassem el més destacat:

«Beginning» arrasa. Era el film que havia generat més divisió d'opinions entre crítica i públic, però indubtablement l'entusiasme era enorme entre els seus seguidors. I cal pensar que el jurat es troba entre aquests. Atenció: Conxa d'Or al millor film, premi a la direcció, a l'actriu (Ia Sukhitashvili) i al guió. Gairebé s'ho endú tot. La directora de Geòrgia Dea Kulumbegashvili ha debutat amb un film d'autor d'una força espectacular i que recorda l'estil de savis del setè art com Michael Haneke i Andrei Tarkovsky. El seu visceral atac a la intolerància religiosa mereix aquest suport incondicional d'un palmarès que aposta més que mai pel cinema de risc.

La resta del palmarès. Els millors actors han resultat els d' Another round, amb Mads Mikkelsen al capdavant, acompanyat de Thomas Bo Larsen, Magnus Millang, Lars Ranthe, mentre la japonesa Any crybabies around? s'ha emportat el premi a la millor fotografia per a Yuta Tsukinaga.

La covid. Aquesta no ha estat precisament l'edició més senzilla del festival. A la por específica al rebrot de la malaltia ha fet falta afegir totes les mesures que han limitat la presència de cineastes i periodistes, per no parlar de les retallades en capacitats i entrades. En tot cas, la ciutat i l'organització han fet un paper modèlic sense perdre la compostura i exigint mantenir les mesures higièniques a tothom, a risc de ser expulsat del festival, com li va passar al director Eugène Green.

El festival. La qualitat de la programació d'enguany ha resultat extraordinària. La raó s'explica amb la xifra de 17 estrenes que han saltat des de la programació del cancel·lat festival de Canes. Potser la millor secció oficial mai vista, com a mínim per un servidor, acompanyada per seccions paral·leles d' una fortalesa engrescadora. ¿És possible repetir-ho l'any vinent? Qui sap. En tot cas, un camí excel·lent ha quedat obert.