El 8 i 9 de març del 2012, Els Amics de les Arts estrenaven la gira del seu segon disc, Espècies per catalogar, al teatre Kursaal de Manresa. Feia tres anys que la banda havia publicat el seu primer treball d'estudi, l'aclamat Bed & Breakfast, i les entrades s'havien exhaurit un mes abans, en temps rècord. Aquest divendres, 25 de setembre, també al Kursaal, semblava que la història es repetia: molts dels temes que van sonar en aquella doble vetllada de fa 8 anys tornaven a ser interpretats sobre el mateix escenari, ara amb el bagatge que els ha aportat el pas del temps, i amb una maduresa que es podia copsar en tots els arranjaments i les capes de sonoritat que el conjunt ha incorporat a les cançons dels seus inicis, que van sonar amb nous matisos.

Són moltes, però, les coses que han canviat des d'aquell llunyà 2012: ara Els Amics de les Arts són tres -i no quatre-, i ens trobem enmig d'una pandèmia mundial que obliga els espectadors a portar mascareta durant tot l'espectacle i a respectar les distàncies de seguretat. Malgrat tot, el que no ha canviat és la capacitat de Joan Enric Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué de connectar amb el públic. I ho aconsegueixen especialment amb aquest espectacle en format acústic, Els dies més dolços, nascut precisament arran de la crisi de la covid-19, amb un conjunt de temes triats pels seus propis seguidors durant els mesos del confinament que van enregistrar i oferir a través del seu canal de YouTube.

Ells mateixos reconeixen, damunt de l'escenari del Kursaal, que es tracta d'un repertori de les «cançons oblidades», els temes més lents i nostàlgics, que sovint no trobaven espai als directes i que, segons van confessar, sempre havien somiat fer. «A vegades cal fer una mirada cap enrere per poder mirar endavant», deia el pianista, Dani Alegret.

Emocions a flor de pell

Durant les dues hores que va durar el concert, la banda va aconseguir fer aflorar les emocions amb les lletres de temes com Casa en venda, Apunto Shakespeare, Ja no ens passa, Ciència-ficció o Reykjavík, i va transportar el públic des d'un petit pub de la ciutat de Glasgow amb Tots els homes d'Escòcia fins al sud dels Estats Units amb Louisiana o els camps de cotó. Amb el tema Per mars i muntanyes, dedicat a la sèrie Bola de Drac, el grup va fer una picada d'ullet als records d'infantesa -«cal deixar una cosa ben clara: Son Goku era català!».

El viatge va continuar a París, amb el tema Déjà-vu, que va comptar amb el magnífic acompanyament de la violoncel·lista Maria de Palol. A banda del violoncel, alguns dels temes també van incorporar la dansa en directe, amb les coreografies de la ballarina Idu Massa, que van donar una nova dimensió a un repertori en el qual Els Amics de les Arts van lluir un molt bon joc de veus i una sonoritat més electrònica.

Durant l'actuació, també hi va haver espai per presentar dues de les cançons del nou disc de la banda, publicat aquest 18 de setembre després d'haver-se hagut de posposar per la pandèmia. El senyal que esperaves (que dona nom al treball) i la melancòlica Et vaig dir, molt aplaudides, van demostrar l'evolució i la maduresa del grup.

A la part final, el bon humor, la interacció amb el públic i el moment Bailar pegados -en què Dani Alegret es va posar a interpretar la cançó de Sergio Dalma, van arrodonir una vetllada que es va tancar amb un ambient festiu gràcies a tres clàssics que no podien faltar: L'home que treballa fent de gos, Jean-Luc i 4-3-3.