«M’encanta tenir més d’1 minut 10 segons!». Amb aquestes paraules, la periodista Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) tancava la conversa amb Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. I rebia un llarg i càlid aplaudiment. Calaf va ser la protagonista del cicle Pessics de Vida, que va centrar la primera part de l’acte d’ahir.

Corresponsal de TVE gairebé 40 anys, a Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Hong Kong... Calaf va definir-se de «privilegiada», com a dona periodista en un temps de pantalons i per haver pogut exercir la professió en un temps «de periodisme més reposat». Crítica amb l’actual «selecció de la informació: s’escull el que impacta sobre el que importa», Calaf, una comunicadora impecable, propera i amena, va recordar el seu pas per TV3 quan la cadena s’havia de posar en marxa, i va reconèixer que si hagués de triar un lloc per tornar a treballar seria l’Àfrica.

Va reblar la màxima de la professió: «Un periodista no és el que sap sinó l’agenda que té» i va confessar que en la seva hi havia hagut els telèfons de Paul Newman i Carlos Menem.