Tots els bons afeccionats al western recorden haver vist a la pantalla el famós tiroteig que el 26 d'octubre del 1881, a les tres de la tarda, va enfrontar els germans Earp i el seu amic John 'Doc' Holliday amb els Clanton i els McLaury a la ciutat de Tombstone (Arizona). Mig minut, més de 30 trets, tres morts i tres ferits. Wyatt Earp se'n va sortir sense ni una esgarrapada.
Les raons de l'acarament no estan clares, perquè la biografia Wyatt Earp, Frontier Marshall que Stuart N. Lake va publicar el 1931 presenta punts obscurs i massa ficció. Es parla molt de qüestions de robatori de bestiar, però el més segur és que hi hagués una lluita de poder entre ramaders i propietaris de saloons i casinos de la ciutat, amanida per una rivalitat personal entre Wyatt i el xèrif John Beham, tots dos enamorats de la ballarina jueva Josephine Marcus, que finalment es va convertir en la tercera dona d'Earp, matrimoni que va durar fins a la mort d'ell als 80 anys, després d'haver-se arrossegat per diferents oficis, des de buscador d'or fins a guardià de prostíbul, i haver fet fins i tot de conseller als westerns primitius de John Ford i Raoul Walsh.
L'altre personatge mític, el pistoler i jugador Doc Holliday, era una bona peça. Dentista a Atlanta, es va traslladar a l'Oest quan li van diagnosticar tuberculosi. Va anar rodant per Texas, Colorado i Wyomnig, guanyant-se la vida al pòquer i adquirint fama de destre amb el revòlver. A Dodge City va salvar la vida de Wyatt Earp, amenaçat per un escamot de bandolers dins d'un saloon i, des d'aquell moment, es van fer bons amics, fins al punt de que Holliday es va postular com a ajudant dels Earp a O.K. Corral. El seu immoderat consum de whisky li va agreujar la malaltia, fins que es va morir al llit del sanatori de Colorado Springs als 37 anys. La seva frase definidora va ser: «No tinc consciència. L'he estossegada tota amb trossos de pulmons».
Entre els westerns que van tractar aquestes figures llegendàries i els fets de Tombstone, jo en destacaria tres. El primer és My Darling Clementine ( Pasión de los fuertes,1946), una lliçó de posada en escena del mestre John Ford que no s'ajusta a la realitat: fa morir Holliday al tiroteig i presenta com a adversaris només els Clanton, pare i quatre fills. D'altra banda, malgrat que Ford se'n va fer amic i va tenir especial cura de la seva interpretació, costa veure Victor Mature com a tuberculós.
El segon film és Duel de titans (1957), de John Sturges, veritable mitificació d'en Wyatt i en Holliday amb la presència de Burt Lancaster i Kirk Douglas. Aquí moren tots els enemics, inclòs un joveníssim Dennis Hopper, que dona aires morals al desenllaç. La nar-ració aprofundeix en els llaços d'amistat i mútua admiració dels protagonistes, amb una magnífica pintura dels ambients tancats i la presència de Jo Van Fleet com a 'Big Nose' Kathie, la xicota d'en Holliday.
I el tercer western és Wyatt Earp (1994), de Lawrence Kasdan, amb Kevin Costner i Dennis Quaid, que vol ser una completa biografia del famós marshall, i que es va rodar quasi simultàniament amb Tombstone: la llegenda de Wyatt Earp, de George Pan Cosmatos, amb Kurt Russell i Val Kilmer.
