Sota el lema «Mai més», Sallent va retre ahir un emotiu homenatge als nou veïns de la vila, entre els quals dos de Cabrianes, que van ser deportats al camp de Mauthausen. Va ser en el marc d'un itinerari teatralitzat organitzat per l'Ateneu Popular Rocaus, que es va convertir en un recorregut per la història i en el qual van prendre part una setantena de persones. L'homenatge coincideix amb l'any del 75è aniversari de l'alliberament d'aquest camp de concentració nazi.

L'acte va començar a Cabrianes davant l'indret on va viure Joan Poch Sardà i on, com es va fer al llarg de tot el recorregut, es va descobrir la placa amb el seu nom i el codi QR que permet, a través d'un mòbil, accedir a la seva biografia. Tot seguit, també a Cabrianes, i a peu de la carretera, es va descobrir una altra placa -després d'una interpretació musical de la sallentina Maria José- davant del lloc on va viure Francisco González Cuadrado, que va morir als 75 anys, i, juntament amb Josep Duró Sabata, van ser els dos únics dels nou sallentins alliberats dels camps de concentració nazi, encara que amb una sort molt diferent perquè Duró va morir el 1945, en un hospital de París poc després de ser alliberat.

Després de Cabrianes, l'itinerari es va traslladar a Sallent, a la plaça dels Arbres (Sant Antoni Maria Claret), on, abans de reprendre el recorregut, es va escenificar una representació que recordava la figura de Neus Català.

Tot seguit es va descobrir la placa de Jaume Arís Estrada, nascut a la mateixa plaça i deportat el 1941 a Mauthausen i assassinat l'any següent al mateix camp.

La ruta seguia per la vila, i al pas per davant del local de l'Ateneu, un nazi feia una detenció a punta de pistola. L'itinerari enfilava cap al carrer de Santa Llúcia, on va viure un altre dels deportats, Salvador Ventura Tor, assassinat a Güsen el 1941 després del seu pas per Mauthausen. Allà, es van llegir les Corrandes de l'exili de Pere Quart. Tot seguit, la música sonava al carrer del Mestre Benet per recordar Manuel Giménez Garrido, que, com Ventura Tor, va passar pel camp austríac abans de ser assassinat a Güsen, també com a Jaume Escalé Puig, que des d'ahir ja té la seva placa al carrer de la Unió, on ahir es llegien unes emotives paraules de Joaquim Amat i Piniella. A la cantonada amb la carretera la música sonava i una placa i la lectura de la lletra de Canto a la vida d'Ovidi Montllor homenatjava José Hato Fernández, que, després de Mauthausen, va passar per Güsen i va morir a Dachau. A la plaça de la Vila la música tornava a sonar en record de Josep Duró i Sabata. L'última placa es va descobrir davant la casa de Llorenç Vilaseca Carrió. El punt final el posaven membres de la Crica, caracteritzats d'interns als camps nazis, amb un espectacle d'acrobàcies a la mateixa plaça dels Arbres.