06 de octubre de 2020
06.10.2020
Regió7

Unes obres destapen la desconeguda trama urbana medieval de la Seu d'Urgell

Les obres de construcció d'un magatzem de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges han deixat al descobert un jaciment «únic al Pirineu per la seva magnitud i el seu estat de conservació»

05.10.2020 | 23:05
Unes obres destapen la desconeguda trama urbana medieval de la Seu d'Urgell
Unes obres destapen la desconeguda trama urbana medieval de la Seu d'Urgell

Les obres de construcció d'un magatzem de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges de la Seu d'Urgell han deixat al descobert una part de la trama urbana medieval de la ciutat que fins ara no es coneixia. Una troballa que fa que aquest jaciment adquireixi «una importància molt gran arqueològicament i històricament perquè, a més, ens explica quina és l'evolució de la Seu en aquest sector, que tampoc es coneixia», explicava ahir el regidor de Patrimoni Cultural, Carlos Guàrdia, durant una visita al jaciment acompanyat de l'alcalde, Jordi Fàbrega, el vicealcalde, Francesc Viaplana, i l'arqueòleg responsable de l'excavació, Òscar Augé. La intenció del consistori és excavar la resta de plaça, de 700 metres quadrats, i «museïtzar aquest espai», assenyalava l'alcalde que explicava que el consistori ja ha concretat amb la Diputació de Lleida el canvi d'ubicació de la caldera de biomassa, ara a l'escola Pau Claris.

Augé, arqueòleg responsable de l'excavació, apuntava que es tracta d'un petit tram de la trama urbana baixmedieval (segles XIII-XV), que es troba en un estat de conservació «immillorable i que permet conèixer arqueològicament com era la Seu d'Urgell dels segles XIII i XIV, que són les fases més antigues que s'han trobat en aquest jaciment». De moment s'han pogut identificar tres grans fases d'ocupació: la baixmedieval; la moderna (XVI-XVII-XVIII) i la contemporània (XIX).

L'espai excavat actualment té uns 170 metres quadrats i ja s'ha identificat un barri menestral amb edificis a banda i banda d'un carrer empedrat, tapat en un moment determinat per un paviment de còdols que es creu que pot estar associat a l'epidèmia de pesta negra de la segona meitat del segle XIV, fins que a meitat del XVI i principi del XVII tota la zona es torna a reurbanitzar. «Per això, apareix un gran paviment empedrat que no sabem definir si es tracta d'una plaça o d'un paviment intern o d'un àmbit més gran que tapa totes aquestes fases baixmedievals», subratllava Augé.

Segons l'arqueòleg, el jaciment, per la magnitud i l'estat de conservació, és «únic a Pirineu: un tram de trama urbana baixmedieval com el que tenim aquí no es coneix». De fet, en els segles XIII i XIV la Seu d'Urgell era el nucli de població més important que existia dins del context pirinenc català. Al jaciment també s'han trobat fragments de ceràmica d'una ger-ra, d'una servidora o plat en verd i manganès anteriors al segle XIV; un fragment de ceràmica de principis del XV i d'altres del XVII.

L'Ajuntament buscarà recursos per seguir fent més campanyes i vol implicar alumnes de batxillerat o universitaris en l'estudi d'un jaciment que, segons Guàrdia, «pot ser un molt bon complement del projecte de La Seu Medieval».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.