El CCCB estrena aquest divendres l'exposició dedicada a l'artista sud-africà William Kentridge (Johanesburg, 1955). Reconegut pels seus dibuixos, pel·lícules i produccions de teatre i òpera, la mostra permet veure algunes de les seves obres més emblemàtiques, com nou tapissos de gran format, la instal·lació audiovisual 'More Seetly Play the Dance', i onze films de la sèrie d'animació 'Drawings for Projection', el darrer dels quals ('City Deep') s'estrena a Europa amb aquesta mostra. La seva presència al CCCB, on ja s'havia exhibit obra seva, "connecta" amb dues tradicions del centre, d'una banda la mirada a Àfrica i el postcolonialisme i de l'altra els llindars del llenguatge audiovisual, observa el seu cap d'exposicions, Jordi Costa.

L'exposició 'William Kentridge. El que no està dibuixat' és una adaptació ampliada de les exposicions 'If We Ever Get to Heaven' (2015) i 'Ten Drawings for Projection' (2019), igualment dissenyades i presentades a l'Eye Filmmuseum d'Àmsterdam i comissariades per Jaap Guldemond.

La mostra al CCCB ofereix un retrat polièdric del creador, amb un diàleg entre diverses peces de la seva obra. S'hi mostra la sèrie d'11 pel·lícules 'Drawings for Projection' iniciada el 1989 i que va consolidar el prestigi de l'autor en el panorama de l'art contemporani, amb la seva proposta limítrof entre l'obra d'art i la peça cinematogràfica.

També és una ocasió per veure nou tapissos de gran format, i especialment la gran instal·lació audiovisual 'More Sweetly Play the Dance' (que serà al CCCB fins al 17 de gener i després es podrà veure a l'espai PLANTA de la Fundació Sorigué). "És una de les seves peces més espectaculars, una processó de vuit pantalles que d'alguna manera evoca un flux de desposseïts, amb alguna cosa de dansa de la mort i també d'exorcisme d'un temps que tot ho engoleix", destaca Jordi Costa.

Les onze pel·lícules de la sèrie d'animació 'Drawings for Projection' i set dibuixos en paper que deixen testimoni del laboriós procés creatiu dels films són l'altre reclam de la mostra. I en especial, l'onzena pel·lícula de la sèrie, que Kentridge va acabar tot just la primavera passada, i que s'estrena a nivell europeu precisament en aquesta exposició al CCCB.

"En un moment com aquest, una exposició com la seva ens permet parlar de les lluites postcolonials, de com les societats intenten reconstruir-se després de carregar amb quelcom tan traumàtic com l'Apartheid", celebra el cap de programes del centre, per a qui Kentridge connecta també amb una altra "tradició" d'aquesta institució com és l'exploració dels límits de l'audiovisual.

Text