Jaume Riu i Ratera (Sallent, 1963) és fuster i músic: instrumentista de piano i flabiol, director de coral i compositor de sardanes. Fill i net de músics, el seu avi, Jaume Riu, que també tocava el flabiol i el tamborí, va compondre dues sardanes i volia crear-ne una per homenatjar-lo. L'oportunitat li va arribar el 1996, arran de la primera trobada de Dansaires Sallentins, quan la colla li va fer l'encàrrec. «Em vaig tirar a la piscina, amb l'assessorament de l'amic Joan Lázaro [manresà que ha compost més d'un centenar de sardanes]», explica el sallentí.

Des d'aquella primera sardana, Riu i Ratera n'ha compost una mitjana d'entre dues i tres l'any, fins a arribar a les 51. «N'he fet de dedicades a les entitats del poble que feien l'aniversari, per a amics que celebren les noces de plata i d'or... i vaig arrencar gràcies a les corals que dirigia, a Sallent i a Casserres, amb les quals participàvem a la trobada de caramelles d'Organyà i així vaig fer amistat amb el responsable de l'organització, Josep Sansegundo Sanni, que em va encarregar una sardana per a la Coral Bordonera, que va arribar a la final de la Sardana de l'Any a Perpinyà el 2009. He creat mitja dotzena de sardanes per a Organyà, entre les quals la més important que he fet mai: Organyà Ciutat Pubilla 2011».

Però Riu i Ratera considera que la sardana més «simbòlica» que ha compost és Bicicleta, cullera, poma, que el 2011 va dedicar al seu pare, Mariano Riu, i a tots els malalts d'Alzheimer. Es va estrenar a la plaça de la Catedral de Barcelona i la van ballar Pasqual Maragall i Diana Garrigosa. Ha estat finalista dos cops més a la Sardana de l'Any, el 2014 amb Emocions i el 2018 amb Dels 40 als 50, Felicitats, per a l'agrupació Avi Xaxu de l'Escala.

Un home de somnis

Amb tot aquest bagatge i tenint ja algunes sardanes enregistrades en treballs col·lectius, la il·lusió del sallentí era «tenir un CD amb sardanes pròpies. Sempre dic que soc un home de somnis. Pensava: algun dia aniré a Nova York, algun dia tindré un piano de cua... i són somnis que he tingut la sort de complir. Ara he aconseguit fer un CD de sardanes». I ho ha fet per iniciativa pròpia: buscant una cobla (i no qualsevol cobla, sinó La Principal de la Bisbal, cobla oficial de la Generalitat de Catalu-nya), un estudi (44.1, a Aiguaviva), i posant els diners de la butxaca («primer volia fer un Verkami, però després vaig pensar que ja recuperaria la inversió. Tinc pendents ajuts de l'Ajuntament de Sallent i de la Confederació Sardanista»).

Amb 51 sardanes compostes, Riu i Ratera va tenir problemes per escollir les 12 que formarien part del seu primer CD (té la idea de continuar els enregistraments). Però tenia clar el títol: Amb un somriure, la sardana dedicada a la seva germana Imma, «que també és com jo, que sempre va amb un somriure a la cara». I la tria final es resumeix amb la paraula «agraïment»: la dedicada a Joan Lázaro ( Nit d'estels, 2009), la dedicada a la seva filla ( Petita Laura, 1999), Cant a Casserres (1998), poble on durant 11 anys va dirigir la coral infantil; les dedicades a Cabrianes (2005) [«els tinc una admiració especial perquè per la festa major tothom balla la sardana»] i a Cornet (2008), Als 90 hem arribat, per a l'agrupació sardanista de Malgrat de Mar que fa dos anys li va dedicar una ballada... El CD es presentarà avui (20.30 h) amb un concert a l'Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent a càrrec de La Principal de la Bisbal. La cobla interpretarà sis sardanes incloses al treball de Jaume Riu i Ratera i oferirà una segona part de música per a cobla.