El joier manresà Ignasi Cucurella presenta una selecció de les obres més representatives que ha creat durant 50 anys al Palau Robert de Barcelona, joies que reflecteixen sentiments, emocions i vivències personals i que interpreten la realitat del nostre món. La mostra Ignasi Cucurella. De la tempesta a l'esperança es pot visitar a l'espai de l'Aparador fins al 18 d'octubre. Cucurella, que ha tingut la col·laboració de Guiomar Amell com a comissària, presenta petites escultures. Les seves joies van més enllà d'uns materials clàssics en joieria o d'un destí ornamental concret.

Cucurella, nascut l'any 1943 a Manresa i Premi Mestre Artesà 2018, concedit per la Generalitat, va estudiar a l'Escola Massana i ha combinat uns fonaments tècnics sòlids amb una creativitat innata, amb innovacions rellevants que l'han portat a anar més enllà del que està establert. El joier va presentar la seva primera exposició a la galeria Símbol, a la capital bagenca, el 1968.

En els textos de l'exposició que acull el Palau Robert, Guiomar Amell afirma que «l'art és el mirall de la història humana, és la primera forma de comunicació no verbal. Es va iniciar com a llenguatge visual ja en la prehistòria, abans de qualsevol escriptura, i segueix sent sovint el millor testimoni transmissor dels fets i les realitat socials dels éssers humans».

La mostra d'Ignasi Cucurella es presenta en diversos apartats. El primer escenari, Repressió i denúncia, aplega joies que capten la soterrada violència dels anys de la postguerra i de la dictadura. Són obres generades en un context de control polític i clandestinitat en les dècades dels anys 60 als 80, durant l'època de joventut de Cucurella. Les petites escultures, els objectes manipulables denuncien l'opressió, el pensament únic imposat, la persecució de la llengua i la cultura catalanes.

Les joies de l'apartat Compromís amb la natura posen en valor la defensa del medi natural. Les creacions de Cucurella simbolitzen tot allò que és imprescindible per a l'existència humana: l'aire, l'aigua, el foc, la terra, el metall i la vegetació, entre altres elements.

Cucurella presenta a l'àmbit Art i amistat quatre joies, fermalls i penjolls, fetes a quatre mans amb l'escultor i amic Ricard Vaccaro, l'escultor dels boscos transparents, de les ondulacions i la llum, amb el qual va compartir l'esperit de diàleg, d'identitat catalana i de denúncia política.

L'últim escenari, que porta per títol Contradicció i esperança. Esperança en un canvi social, polític i espiritual, es presenta com un escenari obert i en construcció, en una conjuntura actual del tot convulsa. Les joies de Cucurella identifiquen les diverses lluites socials vigents, les peces són contradictòries, allò que es trenca es pot tornar a unir. Tornen a aparèixer elements de denúncia pel clima de repressió present a la societat, perseguint la llibertat de pensament i d'expressió, amb empresonats i exiliats, lluites contra les injustícies o per l'equitat de la dona a la societat.