Coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, ahir al matí es va fer una visita guiada a la Fàbrica dels Panyos en grups reduïts que va aplegar 140 persones. Els participants, que s'havien apuntat prèviament, havien esgotat les inscripcions per poder conèixer més de prop les entranyes del que es considera la fàbrica de riu més antiga de Catalunya i que encara conserva les seves característiques originals. Funcionava amb l'energia procedent d'una roda hidràulica moguda per l'aigua del Cardener.

La Fàbrica dels Panyos, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, suma dos-cents anys des que va entrar en funcionament. L'edifici es va començar a construir poc abans del 1820 al costat del riu Cardener per iniciativa de la societat sedera Pau Miralda i Companyia i l'any 1822, el complex fabril va començar la fabricació de draps de llana. Va ser l'any 1866, que l'industrial manresà Manuel Portabella i Cantarell va comprar la fàbrica i la va transformar en una indústria de cotó. I precisament, un dels besnets d'aquest industrial, Josep Portabella, de 91 anys, va visitar ahir l'edifici. Emoció i enyorança de tornar al lloc on va néixer. També l'acompanyaven dues de les seves germanes, a banda, d'altres familiars. Aquest manresà, que actualment viu a Madrid, va mostrar una fotografia de l'entrada a la fàbrica de l'any 1907 als historiadors Lluís Virós i Francesc Comas, que van seguir amb atenció el seu testimoni. Comentaven que just el 12 d'octubre d'aquell any hi va haver una gran riuada que va arribar al tercer pis.

La presentació començava a l'exterior, just a peu de fàbrica. Tot seguit, calia posar-se un casc de seguretat per entrar a l'interior de la primera planta, on hi havia la maquinària quan la fàbrica estava activa. Una nau de la qual destaquen les bigues de fusta i els pilars de ciment però, sobretot, la llum natural. El mateix passava a la resta de plantes, tot i que actualment els finestrals del cantó que dona al riu Cardener estan tapiats. Durant la Guerra Civil Espanyola l'edifici es va convertir en una caserna militar i encara ara es poden veure pintades, testimoni dels soldats que la van ocupar. La visita va continuar cap a la planta inferior. «Això pot semblar un celler», apuntava Francesc Comas, per l'estructura de voltes i pilars octogonals de la nau. Els guies també van posar èmfasi en els trams afegits a l'edifici: «Les fàbriques són com elements vius». Una fàbrica viva que després de la guerra va comprar la companyia Hilados de Estambre del Alto Llobregat S.A per dedicar-la a la filatura de llana i que l'any 1976, i després de 150 anys d'activitat, va tancar les portes definitivament. Quan l'edifici es va abandonar el primer que va fallar va ser el sostre. La coberta ha estat reconstruïda i ara està protegida. Comas remarcava que «en tenim molt pocs, de béns culturals. Se li ha de donar un ús, buscar-hi una utilitat». Un objectiu per al qual caldria el suport de la ciutadania, tot i que l'ACA adverteix que és zona inundable. Ara no hi ha cap pla especial però sí la voluntat de conservar-la.