La de divendres era una vetllada molt especial per al sallentí Jaume Riu i Ratera, fuster de professió i músic d'afició, que finalment va poder presentar el seu disc de sardanes Amb un somriure. L'acte, que s'havia de fer a l'abril, es va haver de postposar a causa de la pandèmia. Dues-centes persones van assistir a l'espai cultural Fàbrica Vella per escoltar en directe una pinzellada de les peces d'aquest CD, de la mà de La Principal de la Bisbal, dirigida per Francesc Cassú.

Presentat per Cristina Fàbregas, el concert es va dividir en dues parts. En la primera van sonar sis de la dotzena de sardanes pròpies que formen part del disc d'entre la cinquantena que ha compost aquest sallentí, que va seguir l'actuació des del pati de butaques.

La cobla va donar el tret de sortida amb una composició de 2005 titulada Cabrianes i que és precisament una mostra de l'afecte del seu autor per la gent d'aquesta població. Aquesta sardana té la particularitat de tenir lletra i és obra de la poetessa sallentina Montser-rat Altarriba. El concert va continuar amb un cant a l'amistat, Petit tresor de vida (2017), seguint amb una peça molt especial Bicicleta, cullera, poma (2011). Una sardana que l'autor assegura li va costar d'escriure emocionalment ja que està inspirada en l'Alzheimer, malaltia que va patir el seu pare. El repertori també va incloure Primera trobada dansaires sallentins (1996), la primera sardana que va escriure Jaume Riu i En Sanni i la Roser (2012).

Durant la presentació Cristina Fàbregas apuntava que si hi havia una sardana que Jaume Riu no va tenir cap dubte a incloure al cd, aquesta va ser la que li dóna nom, Amb un somriure, dedicada a la seva germana Imma i que va servir per cloure la primera part del concert. La peça també es va convertir en una dansa d'esbart gràcies a la coreografia que va crear Núria Hontencillas fundadora de l'Esbart Vila de Sallent.

Després d'una breu pausa es va donar pas a un segon bloc amb un repertori de música per a cobla en el qual La Principal de la Bisbal va interpretar sis peces més. Van començar amb Dalt les Gavarres, de Juli Garreta (1919) i també van sonar sardanes com Nostaàgia, Perfum de ratafia o Maregassa a Ca-nyerets, del manresà Joan Làzaro, present a la sala. El punt i final al concert li va posar un tribut a Leroy Anderson. Les millors melodies d'aquest compositor americà arranjat pel director de la cobla, Francesc Cassú.

Al final Jaume Riu i Ratera va dir, des de l'escenari, que «això d'enregistrar un CD era un somni que s'ha fet realitat i espero que amb el pas dels anys, si pot ser, no gaires, puguem tenir les cinquanta sardanes enregistrades. I que aquest només sigui el primer granet de sorra de molts d'altres». El sallentí no va escatimar en agraïments al públic que havia vingut de molts punts del territori i, també, a La Principal de la Bisbal, es va acomiadar amb un parell de peces més. Amb el popular Ball de rams van convidar el públic a cantar, i va acabar amb La Santa Espina i tothom dret.