Cabines telefòniques de les que ja no en queden, bústies grogues que es compten amb els dits d'una mà, bosses d'esport estil Adidas de quan es portaven amb escalfadors, i fileres de cotxes dels anys setanta, amb matrícules velles de Girona, aparcats a les voreres i amb aspecte d'haver viscut temps millors. Texans rectes, alguns quasi acampanats, camises de quadres, polos amb franges i sabatilles d'esport de lona recuperades d'una botiga vintage de segona mà. I al mig, figurants i actors vestits d'un suposat dia d'estiu i el director Daniel Monzón, amb caçadora, auriculars i mascareta, en una cantonada de la carretera de Cardona de Manresa. Quasi al davant de la caserna de la Guàrdia Civil. La de veritat, però compartint espai amb figurants emuladors de la Benemérita que ahir, casualitats del rodatge, celebraven el dia de la seva patrona.

Ahir, tota aquesta zona del barri de Valldaura de Manresa -els habitatges de l'Avecrem del carrer Francesc Moragas, el carrer del Cós i la carretera de Cardona, el carrer Ferrer Vidal...- es van convertir en el territori de l'equip de Las leyes de la frontera, la pel·lícula que adapta la novel·la de Javier Cercas i que aquests dies s'ha instal·lat a Manresa per rodar el gros dels exteriors. Ahir va ser un bon dia per a una filmació que havia de tallar els carrers de mig barri i una artèria com la carretera de Cardona: un dia festiu, sense anades i tornades a la feina o a l'escola i amb un bon grapat de curiosos -a peu de carrer i als balcons, també al terrat de la caserna- badant i intentant reconèixer els models antics d'uns vehicles que remetien a un passat que sembla molt llunyà: Volvos, Renaults 4, Seats 124, 124 esport, 127, Dos Cavalls... -alguns dels quals de l'empresa manresana Spotcar, del manresà Carles Garriga.

El barri de la capital del Bages, escenari principal del film, es va traslladar als anys setanta -amb un attrezzo de mínims, centrat en la retolació- per retratar la Girona quinqui de la Transició. La trama se situa a l'estiu del 1978 en les figures de Nacho ( Gafitas), Tere i el Zarco, tres delinqüents que es dediquen a robar a Girona i a les urbanitzacions de la Costa Brava. En una de les escenes d'ahir al matí, tres joves a l'interior d'un Chrysler blau cel, al carrer del Cós, conduïen fins a la confluència del car-rer Ferrer Vidal. Allí, aturaven el vehicle amb el motor en marxa i tocaven el clàxon. Uns metres amunt, una discussió entre l'actor que dona vida a Nacho (Marcos Ruiz) i dos joves més, acabava amb un cop de cap de Ruiz a un d'ells, i el protagonista arrencant a córrer fins a arribar al cotxe. Una escena repetida fins que els aplaudiments de l'equip la van certificar com a bona. No va ser a la primera.

Minuts després, l'equip se situava just a l'entrada de l'edifici que fa cantonada entre la carretera de Cardona i de Francesc Moragas per rodar la sortida de Marcos Ruiz del bloc, el número 95, sospesant una moneda, per dirigir-se a una cabina de telèfon amb un croma al seu darrere. Al costat del bloc, el bar Comercial i a l'altre, la perruqueria de senyores Nuri.

«Mama, això és una pel·lícula? I quan comença?», demanava un infant als seus pares, aturats, com les desenes de curiosos, observant les anades i vingudes d'un Seat 124 Sport color morat que es passejava, ja a la tarda, carretera de Cardona amunt i avall. Amb derrapades a la tornada -quan ja havien sortit de càmera- i amb Daniel Monzón controlant el rodatge a l'interior del vehicle. Acompa-nyant l'escena, una dotzena de figurants i sis vehicles més circulant al mateix temps per una carretera de Cardona inèdita en un dia de festa.