En un dinar tranquil a casa o escoltant el silenci a l'interior de l'església de Santa Anna de Barcelona, la inspiració et pot regalar un moment de lucidesa que acaba a l'escenari temps després convertit en un tema musical. Els joves Marc Vilajuana i Elena Tarrats van estrenar ahir a la Fira Mediterrània el seu primer disc, Gaudeamus Omnes, on han deixat fluir la composició i la improvisació generades durant mesos de recerca i experimentació. Un projecte que incorpora un missatge de retorn a unes essències arraconades.

«No hi havia una voluntat prèvia de fer un disc de denúncia», explica Tarrats, una artista polifacètica que des dels inicis de la seva carrera ha alternat i combinat diferents registres creatius, com en la reeixida obra de teatre musical Maremar: «però hi traspuen les nostres inquietuds per qüestions com l'ecologisme, el feminisme, les relacions socials i la migració, entre altres».

N'és una mostra la concepció del disc, que es pot trobar des del passat 2 d'octubre a la plataforma digital Spotify. Convençuts que cal predicar amb l'exemple en la lluita contra l'ús irracional de plàstics, no han volgut editar un compacte físic. I han editat un llibret d'artista on expliquen el concepte de l'àlbum amb entrevistes a expertes com la biòloga Rosa Bosch i la musicòloga Paloma González. «Qui el vulgui, ens el pot demanar a través de la web i li enviem, i a dins hi ha un link de descàrrega del disc», expliquen.

En un món de presses i impaciència, el disc que han facturat aquest duet que puja als escenaris des del 2018 és un regal per als sentits que beu d'un concepte de la vida basat «en la pausa, la qualitat, la constància per tornar a l'arrel».

En l'origen de Gaudeamus Omnes hi ha «l'anar a un lloc que ens inspira, improvisar amb la veu, enregistrar-nos i després escoltar què ens ha sortit», explica Vilajuana, intèrpret i investigador de les arts escèniques. «Vem acabar les mescles el dia abans que es decretés el confinament», recorda, si bé «ja teníem pensat que no el trauríem fins a l'octubre perquè creiem que un treball així vol molt temps, té el seu propi ritme», afegeix Tarrats.

El projecte que ahir va lluir a Manresa beu de paisatges tan distants com la música medieval, el minimalisme, el jazz, les músiques del món i l'electroacústica que han pogut treballar gràcies a la producció de Xavi Lloses. Fugint de totes les etiquetes, han facturat un disc que sorprèn a cada instant.