La música de Marco Mezquida fa pessigolles a les orelles. Això ho saben a molts auditoris del món, i a l'agenda hi sol -o solia- tenir marcades un centenar d'actuacions l'any. Aquest home participa en tants projectes i grava tants discos que és d'aquells músics que costa seguir-los la pista.
A Manresa se l'ha pogut escoltar més d'una vegada, i justament en el concert d'ahir a la nit va voler dedicar una cançó a la cantant bagenca Celeste Alías, amb qui ha pujat junts més d'una ocasió.
Aquest cop, aquest pianista menorquí estrenava material estrictament nou. Es tracta de «Talismán», un disc de composicions pròpies, inspirat en els seus viatges amb dos altres còmplices habituals: el viol·loncelista Martín Meléndez i el percussionista Aleix Tobias.
Amb ells ja va firmar conjuntament Ravel's Dreams (2017) i si alguna cosa es va fer evident en el seu concert d'ahir és que el diàleg musical entre els tres el poden fer amb els ulls clucs.
«La cultura és sana i necessària. És medicina per a l'ànima», deia Mezquida content d'actuar al teatre Kursaal. «És un santuari de la música», va dir agraït.
Entre les peces que van sonar hi havia El jardí de les ànimes, dedicada a una mare que va veure com la criatura se li moria en néixer.
Prohibit vendre discos
Les normes i contranormes covidianes són estrictes: distància entre espectadors, rentar-se les mans, mascareta i sortir de l'auditori com si fos d'un avió.
Entre tanta normativa sempre hi ha alguna sorpresa: a Marco Mezquida no li van deixar vendre els seus discos. «Ho respecto màxim», va dir. «Però soc una mica punky, així que, si en voleu, us els dono a fora prenent alguna cosa. Bé, tampoc no es pot prendre res, però igualment».
