Hi ha dies que a Roger Andorrà (1984) li cremen als dits els centenars de còpies del disc Electrogralla que guarda com un tresor esperant temps millors. Ja ho té tot a punt, no només l'àlbum físic amb nou peces, sinó també la web i un videoclip que encara no ha vist la llum, però «no ho trauré fins que no torni la cultura popular, fins que no hi hagi gegants i castells... aleshores serà el moment».

El músic sallentí va presentar divendres al matí a la Taverna un tast de mitja hora del seu primer àlbum. «M'estimo molt la fira, es fa a la meva comarca i ser-hi és, per a mi, tot un luxe. Està molt bé que s'hagi pogut dur a terme», apunta Andorrà, que volia publicar Electrogralla el mes d'abril. «Estava tot fet, havia acabat de gravar al gener», apunta, «però ho vem haver de parar tot». I ara, no té pressa, perquè no vol que aquesta inèdita fusió de la gralla i l'electrònica es crema a la velocitat de la llum en un moment en què el mercat no és propici.

L'insòlit i atrevit maridatge musical de l'intèrpret bagenc va ser l'argument del seu treball de final de carrera a l'Escola Superior de Música de Catalunya. «El Marcel Casellas em va fer de tutor i, en un moment donat, em va comentar que tot el que sabia de bases electròniques ja m'ho havia ensenyat i que seria bo que busqués algú que dominés més aquest tema», explica. Quan se li va suggerir el nom de Llibert Fortuny, d'entrada ho va desestimar perquè «si li dic el que faig, ell que es dedica al be bop, se'n riurà a la cara». Però, malgrat tot, «li vaig enviar un missatge de whatsapp i, de seguida, em va respondre amb una nota de veu assegurant que li interessava molt el meu projecte i que si jo anava a totes, ell hi aniria el doble».

«Em va trobar uns micròfons adequats, un loop station per fer sonar, tres, quatre, cinc gralles, una màquina de sons per variar el so de la gralla, ...», recorda Andorrà. «Sense buscar-los, em van començar a sortir bolos», afegeix, fins i tot del món on podria semblar, d'entrada, que aquesta pèrdua de la innocència de la gralla no entraria amb bon peu. «Em vaig adonar del que tenia entre mans i vaig pensar que era el moment de fer un disc», indica Andorrà.

I en aquest punt, el vincle amb Fortuny es va estrènyer encara més: «Ell no ha produït mai cap disc, però jo li vaig dir que si ell confiava el doble en mi, com havia dit, jo ara hi confiava el triple». Malgrat que la pandèmia va frustrar el llançament, «durant aquest temps he pogut treballar en afinar el directe». Ara, només falta que el virus abaixi la guàrdia i Electrogralla serà al carrer.