«La instal·lació de la placa que recorda el seu nom tanca una ferida que fa anys que està oberta». Són les paraules de Jordi Pérez per fer referència al seu avi, Juan Pérez Sánchez, un dels deportats suriencs als camps nazis. Mai el va arribar a conèixer, tot i així, en guarda diversos objectes personals. «Conservo tota la correspondència que escrivia a la meva àvia mentre ell era als camps». En cadascuna de les cartes, en Juan expressava el desig de retornar a casa, a Súria, un indret que mai va poder veure de nou perquè va ser assassinat al camp de Güsen l'any 1941. Des d'ahir, una placa situada davant del seu domicili rescata la seva memòria.

La seva és només una de les catorze llambordes que ahir es van instal·lar a diferents punts de Súria per recordar les catorze víctimes del nazisme que van néixer al municipi o van viure-hi abans de ser deportats. El consistori ha promogut la instal·lació d'aquestes plaques, cobertes d'una fulla de llautó, que tenen gravades les dades de les persones que van patir l'horror dels camps, ja fossin assassinades o supervivents. Amb aquest gest, el poble se suma al projecte Stolpersteine, una iniciativa d'àmbit internacional impulsada per l'artista alemany Günter Demnig per preservar la memòria històrica.

L'homenatge va reunir familiars dels suriencs als camps nazis i veïns al barri Santa Maria, el punt on iniciava el recorregut per aturar-se a cadascuna de les portes on van viure els deportats i, així, instal·lar-hi la placa Stolpersteine al davant. Un camí que van resseguir amb la melodia The Sound of Silence i la banda sonora del film La llista de Schindler de fons a càrrec de l'Escola Municipal de Música. Un viatge per rescatar la memòria d'aquells a qui el nazisme va voler esborrar del mapa, que no va estar absent de dolor, emoció i també crítica.

«Avui és un dia emotiu per a mi, però s'ha esperat massa per fer un acte de record. Fa molt temps que els familiars ens sentim sols, amb molts buits sobre la història dels deportats encara per resoldre... Almenys ara tindré un lloc on plorar el meu pare». És la veu de Josep Fernández, el surienc que va veure com el seu progenitor, Manuel Fernández López, marxava un dia de casa per no tornar mai més. L'extermini nazi i el posterior silenci de les famílies han provocat que bona part de les històries dels deportats restin soterrades.

«El reportatge Catalans als camps nazis de Montserrat Roig va aportar llum a la foscor i, des de llavors, s'han fet més passos, però encara queda molta feina per fer», afirmava ahir el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Així mateix, l'alcalde de Súria, Albert Coberó, assegurava ahir que «aquest homenatge és el resultat d'una recerca iniciada fa tres anys, però encara queden molts noms que cal localitzar». De moment, les plaques Stolpersteine ja van tenir el seu efecte ahir al matí en provocar que els passavolants s'aturessin. Tal com indica el terme 'Stolpersteine', que vol dir 'pedres de topada', els vianants detenien el camí per contemplar-les.