«Tocar avui per a tots vosaltres és un autèntic regal en aquests temps difícils». Amb aquestes paraules, el saxofonista malagueny Enrique Oliver, un dels millors del jazz espanyol, es dirigia ahir al públic de la sala Els Carlins de Manresa per obrir un concert coprotagonitzat pel pianista Marco Mezquida, el contrabaixista Martín Leyton i el bateria Ramon Prats. Mentre les propostes de la Fira Mediterrània es desplegaven per la ciutat, els quatre músics oferien un tast del gènere estrella de la improvisació, on els instruments dialogaven amb fluïdesa.

La vetllada es va convertir en un símbol d'esperança per al col·lectiu Música Activa de Manresa (MAM), els promotors d'aquest concert de luxe. L'entitat va haver de suspendre la programació a mig curs a causa de la pandèmia. Així doncs, l'actuació d'anit, impulsada també per l'associació A Tot Jazz Cardona, va alçar-los els ànims per encarar el proper festival de jazz que preveuen celebrar el primer trimestre de l'any que ve.

En el transcurs del concert, els protagonistes van repassar clàssics del jazz, però també van interpretar cançons del nou àlbum d'Enrique Oliver titulat Incerteza. De fet, ahir Manresa va esdevenir la primera ciutat catalana on l'artista va presentar el seu treball discogràfic, ja que la gira per Catalunya es va anul·lar a causa de la situació sanitària. D'aquesta forma, el públic va gaudir de temes com Calypsonny, un homenatge al saxofonista Sonny Rollins, Orange and Cinnamon, una composició en forma de balada, i fins i tot de cançons més íntimes com Tati, una peça que Oliver dedica a la seva germana.

Totes les composicions lluïen amb la fragilitat de cada nota del piano, la intensitat de la bateria, la gravetat del contrabaix i el so melancòlic del saxòfon. Els instruments s'enllaçaven els uns amb els altres i, alhora, es deixaven el seu espai perquè poguessin brillar sols. Durant l'actuació, també es van afegir dos instruments convidats d'última hora. La cantant Celeste Alías va posar veu a algunes de les melodies i el trompetista Fèlix Rossi també va acompa-nyar-los en alguna de les interpretacions.

A mesura que arribava el final de la cita, els músics cada vegada se sentien més còmodes tocant plegats. Una sensació que va quedar palesa en el moment que van interpretar We could make such beautiful music together. En aquells minuts, el piano, el contrabaix, la bateria i el saxòfon semblaven un únic instrument.