19 de octubre de 2020
19.10.2020
Regió7

Maria del Mar Bonet s'endinsa en l'essència musical balear

La recent Premi Nacional de Cultura posa dempeus el Kursaal de Manresa

18.10.2020 | 23:42
Maria del Mar Bonet al Teatre Kursaal

L'escriptor Adrià Pujol diu que el mite és un invent del pensament màgic. Un lloc, un joier, on s'hi recorre quan es busca el nord. «La gent de la Mediterrània allà hi trobem les oliveres, la salabror, el sofregit de ceba i el Marc, que és com a Begur n'hi diem del mar».

Pujol creu que el mite és útil, «collonut», però també és fang. Demana que nova gent el vagi modelant, el visqui, l'actualitzi.

Això fa Maria del Mar Bonet quan s'endinsa en l'essència balear a través del cançoner tradicional. És en l'espectacle Saba de terrer, que ahir es va estrenar a la Sala Gran del Kursaal de Manresa.

Bonet, que als 73 anys acaba de rebre el Premi Nacional de Catalunya, pren com a referència el Cançoner Popular de Mallorca, una obra escrita pel franciscà Rafel Ginard (1899-1976), que recull 15.000 cançons tradicionals.

Ginard sabia que amb la seva feina havia creat un d'aquests joiers que cal tenir ben guardat. Ell, més que joies, s'imaginava branques. Un arbre que «s'enfila fins als núvols i abriga tota la nostra terra». Veia en el material recollit «la nostra terra feta música i cançó».

Bonet va arribar a conèixer Ginard, de qui en diu que va fer una labor «humil però incansable».

La Mallorca rural

En el concert d'ahir la mallorquina va oferir una vintena de cançons sobre les feines del camp, els dies, la mort, la vida, l'amor i els moments dolços. Moltes feien referència a la Mallorca rural que l'asfalt i el turisme van devorant.

Ginard només va recollir lletres de cançons, així que Bonet hi ha posat la música. Ahir va sonar amb el piano i acordió de Dani Espasa i les guitarres de Borja Penalba.

Tot sovint eren textos breus, que Bonet contextualitzava amb detallades explicacions. Algunes d'elles ja recollides en discos com Cançons de festa (1976), Saba de terrer (1979) i Cavall de foc (1999).

«Les he anat espigolant amb el temps, s'han convertit en amigues meves», explicava.

És el cas d' El comte i la pastora, una d'aquelles històries que acaben amb violència, mort i culpa (en aquest cas només de set anys).

El públic es va posar tres vegades dempeus, hi va haver bisos i un record per a Miquela Lladó per la seva insistència per recuperar el ball de bot.

La nit va acabar a capella amb l'indispensable So de pastera. «Tira-li cocetes en es davantal, no els hi tiris fortes que li faràs mal».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.