La Mediterrània va posar ahir punt final a l'edició més difícil d'organitzar amb una xifra rècord de 1.195 professionals inscrits -malgrat que no pas tots van trepitjar la ciutat- i una sensació d'alleujament després de viure una 23a fira marcada per la incertesa fins al darrer moment. Una dada paradoxal perquè no tan sols el certamen estava escapçat per l'absència de propostes de carrer, sinó per la dificultat que implica programar avui en dia. «Això indica el compromís del sector i les ganes que té la gent de gaudir de la cultura, de trobar-se, de formar part de la col·lectivitat i de programar obres i concerts, encara que no sigui d'immediat sinó més endavant», va apuntar ahir el director artístic, Jordi Fosas. També es van avançar les dates de la 24a fira: del 14 al 17 d'octubre del 2021.

«Hi ha hagut moments que semblava que tot s'ensorrava», va admetre Fosas, «però estic emocionat per la qualitat de les propostes i per la manera com els artistes han treballat per arribar fins aquí». La feina realitzada per l'equip de la fira per adaptar-se contínuament a la realitat sociosanitària va ser agraïda durant els quatre dies del certamen per molts dels artistes i programadors que van passar per la ciutat i van lloar que la Mediterrània hagués fet l'esforç de preveure diversos escenaris i hagués obert els teatres a creadors i espectadors.

Fosas va destacar els guarismes de rècord dels 1.195 professionals i les 670 entitats inscrites. Un volum propiciat, en part, per la intensa activitat en línia preparada per poder seguir la Mediterrània des de les pantalles: en aquest sentit, es van dur a terme 900 trobades ràpides a través de les plataformes digitals. «En aquesta ocasió, no han estat reunions ràpides 1-1 sinó que hi havia un màxim de 5 programadors per sessió, agrupats segons interessos temàtics, i 1 artista els explicava la seva proposta», va explicar Fosas: «Es va donar el cas d'un artista que va vendre un bolo a cadascun dels programadors amb qui va contactar».

El director artístic de la fira, alhora que va advocar pel retorn «imprescindible» de la llotja presencial, va reconèixer que l'activitat en línia continuarà formant part de la vida de la Mediterrània. «No vam crear les eines digitals per sortir del pas sinó amb la intenció que tinguin un llarg recorregut», va afegir: «Durant aquests dies, s'han pogut veure 23 concerts i espectacles en streaming a la Llotja en viu, la meitat pràcticament dels que hem programat». En aquest sentit, els materials audiovisuals que s'han generat continuaran penjats a la web.

Els efectes de la covid-19 es van fer palès en aspectes com la reducció de la capacitat dels teatres i la cancel·lació de tres espectacles: els de Simon Mayer, Marina Satti & Fonés i l'Explica Dansa. «Tenim el compromís de programar-los el 2021», va anotar Fosas.

5.700 localitats ocupades

Entre les entrades venudes i les invitacions dels professionals interessats en els espectacles, es van dispensar 5.698 tiquets al llarg dels quatre dies de la fira, i el 71 % de les funcions van exhaurir les localitats. Fosas va destacar algunes propostes exhibides a la fira segons els tres eixos que marquen el seu mandat: «Hem vist mirades a l'arrel com les del Col·lectiu Brossa i els Za!, joves emergents com el duet Alexandrae i el trio Marala, i espectacles que ens han parlat del lema d'enguany, la sostenibilitat, com el de Xavier Bobés i els Brots transhumans».

Jordi Fosas i Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, van tenir paraules de suport per al món de la cultura popular i l'associacionisme, que fan habitualment del carrer el seu escenari principal i encara no ha pogut recuperar una certa normalitat. Tant ells com l'alcalde, Marc Aloy, van destacar també el compromís de l'Ajutament per tirar endavant la fira tot i les dificultats.