Des de la finestra de la sala de treball de la Fira Mediterrània a la casa Lluvià de Manresa es veu nítidament tot el que passa al pati del Casino. Un mirador privilegiat per a Jordi Fosas (Olot, 1976) i el seu equip dels concerts que es van celebrar de dijous a diumenge en una Taverna que ahir van començar a desmuntar. El certamen del 2020 ja és història.

Com es prepara l'edició del 2021 -prevista del 14 al 17 d'octubre- amb la incertesa que causa la pandèmia?

Crec que la propera edició no serà com la del 2020 però tampoc com la del 2019, sinó un entremig de les dues. Nosaltres hem de continuar treballant amb les dues claus que ens han permès dur la Mediterrània d'enguany a bon port: la flexibilitat i el compromís. I a veure com es desenvolupen els propers mesos.

Què s'imagina?

Hem de posar sobre la taula tot el que ens ha passat, analitzar la repercussió de la fira virtual, la necessitat d'allò presencial, cap a on caminen moltes coses... i imaginar com seran la 24a, la 25a edicions. La covid ens ha fet remoure coses, com la introducció del món digital, que teníem en perspectiva per al 2021 o el 2022, i que hem accelerat.

Per tant, la virtualitat continuarà sent part de la fira?

És una eina que ens obre noves perspectives. Per exemple, les reunions ràpides entre artistes i programadors. Sense que això impliqui renunciar a la presencialitat. Al contrari, els itineraris professionals han funcionat molt bé. Hem d'analitzar-ho i veure com ho reconduïm. És important entendre que la fira del 2020 no ha estat una fira d'impàs, s'ha fet en unes condicions excepcionals, però no l'hem fet perquè sí.

Per tant, s'imagina la del 21 amb espectacles de carrer i parades al passeig Pere III?

Sí, és clar. Però, qui ho sap què passarà. Tal com està el món, en aquest sentit veig per al 2021 una fira més propera a la del 2020 que a la del 2019. I no tan sols pel virus sinó per les seqüeles econòmiques que comportarà.

De moment, doncs, quin és el primer pas que farà la 24a Mediterrània?

A mitjan novembre obrirem la convocatòria artística, i el termini estarà obert fins a mitjan gener. Semblant al de l'any passat.

La d'enguany, va arribar a perillar?

Hi va haver dos moments que van ser durs. El primer, el dia de la roda de premsa del juliol. Era un dilluns, després del cap de setmana en què va perillar el Festival Grec de Barcelona. La veritat és que vam estar tres dies preguntant-nos si podríem fer la fira. El segon va arribar dimecres passat, amb les noves restriccions que va anunciar el Govern.

A l'inici de tot, no va patir?

Quan va començar el confinament, al març, el que hi havia era incomprensió cap al que passava. No t'imaginaves que a l'octubre no es pogués fer la fira. Després vam veure com anaven caient La Mostra d'Igualada, el Sismògraf d'Olot, l'homenatge a la Teresa Rebull... i vam pensar que la Mediterrània els podria donar un cop de mà perquè no creies que la Mediterrània es pogués ajornar. Però en tot moment tothom va empènyer i va sumar per fer possible la fira.

Hem d'imaginar que té el telèfon ple de missatges d'agraïment?

La veritat és que vam acabar molt emocionats. Si fins dijous la preparació de la fira havia estat una cursa de fons, quan va començar ens va semblar que ja érem al dilluns següent. I els quatre dies van ser com una llum esplèndida... ha estat molt emocionant. Quan vam prémer el botó d'obertura de les inscripcions per als professionals i de la venda d'entrades, vam pensar «estarem sols?», «es farà?». Sí, vaig rebre molts missatges d'artistes, programadors, institucions... tenim la sensació d'haver posat el nostre granet de sorra, d'haver fet el que tocava. Després de mesos de preguntar-nos si anàvem bé, les mostres d'afecte cap a la fira ens han fet molt bé.

Devien haver previst molts escenaris possibles?

Sí, però en cap hi havia que tanquessin els bars i els restaurants! Ja treballàvem amb capacitats del 50 % als teatres, però sobre la marxa ens vam haver d'adaptar a reprogramar els espectacles que superaven les 11 de la nit.

I, malgrat tot, 1.195 professionals inscrits -rècord de la fira- i prop de sis mil entrades venudes.

Uf ... el tema dels professionals és molt emocionant. I 670 entitats, 30 més que l'any passat. Hem de tenir en compte que la davallada en la presència d'artistes implica que tampoc vinguin els seus managements... I tampoc teníem pràcticament propostes internacionals. Crec que hi ha hagut un compromís del sector amb la fira, les ganes de tenir un certamen presencial i, és clar, la digitalització ha ajudat què hi hagués tants inscrits.

Les entitats de cultura popular estan patint les restriccions de la pandèmia de manera especialment lesiva. Com les pots ajudar la Mediterrània?

Amb iniciatives com el pla d'impuls a la dansa d'arrel que s'ha presentat a la fira. Tardarem temps a ocupar el carrer -els castells no actuen des del març-, però el que es pot fer ara és acompanyar el sector, aprofitar aquest temps per generar projectes i crear pensament.