Marc Pastor (Barcelona, 1977) coneix la cultura popular com el palmell de la seva mà. Aficionat a la ciència-ficció i la fantasia en el seu sentit més ampli, l'autor de L'any de la plaga torna ara amb L'horror de Rèquiem, una esbojar-rada i divertida novel·la sobre l'amenaça de la fi del món -i no pas a causa de la covid-19- que proposa al lector que sigui part activa de la trama.
Qui vagi a la llibreria a buscar «L'horror de Rèquiem» s'hi trobarà dos llibres amb dues portades diferents i, fins i tot, d'autors diferent. Com és això?
En realitat són dues edicions de la mateixa novel·la i amb un mateix autor, però proposant un joc al lector. L'autor real soc jo, però en la ficció, l'autor és el Víctor Negro i, en el futur, es farà referència a aquesta història dins d'una altra. Totes les meves novel·les són independents i es poden llegir separadament, però estan connectades entre si.
Fa servir un to molt còmic i exagerat, però deixa anar unes quantes idees ben serioses. L'humor estripat és l'única manera de poder dir segons què?
Després d' Els àngels em miren em vaig fer la promesa de no tornar a parlar de política en els meus llibres, perquè si una cosa té la política és que remou i toca la pell a molta gent. Molts lectors entren en el gènere fantàstic per evadir-se i, depèn del que hi trobin, es poden sentir incòmodes. A L'hor-ror de Rèquiem em vaig proposar, en tot cas, aproximar-m'hi no des d'un punt de vist especulatiu sinó des de la paròdia. El missatge polític hi és, però amb humor.
En un moment de la novel·la diu coses com que «aquest harmaggedon no sembla pas pitjor que una grip». És un llibre d'actualitat?
Vaig començar a escriure L'hor-ror de Rèquiem el mes d'agost del 2019 i el vaig acabar el juny passat. Tal com ha anat tot plegat vaig tenir la temptació d'incorporar-hi molts detalls i moltes referències a l'actualitat, però vaig veure que si ho feia el llibre caducaria molt aviat. Finalment hi he afegit alguns comentaris i alguns acudits, però no és una novel·la de pandèmia.
Durant tota la trama abunden les referències, de Manel i Doctor Who a Bob Esponja passant la televisió escombraries. Com selecciona què és vàlid i reconeixible i què no?
No tinc filtre, en aquest sentit, n'aprofito de tot arreu. Si el lector reconeix una referència, perfecte, tot això que compartim. Ara bé, si no ho fa, no passa res perquè la història va per la seva pròpia banda. Les referències són un regal per als lectors iniciats. A L'any de la plaga les referències hi eren molt directes però aquí, en canvi, he intentat que fossin més subtils, ja que no volia que fos una novel·la de cameos. Vull que la gent rigui i s'ho passi bé i, si a més a més hi troben coses, genial. De fet, jo, com a lector, agraeixo aquests detalls, ja que et demostren un bagatge comú amb l'autor i te'l fa més proper.
La gent es comença a prendre la literatura fantàstica de manera seriosa?
No ho tinc clar. Als Estats Units hi ha un corrent de legitimació de la fantasia molt potent, amb presència d'autors als mitjans i alguns, fins i tot, a les llistes de més venuts de The New York Times. Ara bé, a casa nostra crec que la fantasia comença a ser un món acceptat en el camp de l'audiovisual, però que en la literatura encara queda molta feina a fer. Així com la novel·la negra ja fa anys que és reconeguda, en la fantasia crec que no és així. Pot ser que aviat arribi aquest moment, sobretot gràcies al treball de noves editorials en català i que donen visibilitat a autors d'aquí. Amb segells i autors, esperem que aviat arribin també lectors.
Ajudaria un monstre de l'espai com el de «L'horror de Rèquiem» a assolar la Terra?
No, no! Només ens faltaria això, ara! Aquest 2020 ja està sent prou mogut.
